El president Maragall, amb les seves preses de posició polèmiques, i el ministre d’Indústria, José Montilla, amb l’afer de l’opa de Gas Natural, han rebut sempre el suport de Tribuna Catalana, perquè creiem, en el cas del president Maragall, que una de les seves característiques i virtuts més importats és la seva capacitat d El president Maragall, amb les seves preses de posició polèmiques, i el ministre d’Indústria, José Montilla, amb l’afer de l’opa de Gas Natural, han rebut sempre el suport de Tribuna Catalana, perquè creiem, en el cas del president Maragall, que una de les seves característiques i virtuts més importats és la seva capacitat de ser ell mateix i de defensar allò que creu. És per això que ara sorprèn negativament amb les seves declaracions demanant comptes a un membre del seu Govern, com és Joan Carretero, que també té la virtut de ser un personatge diferent en una classe política dòcil i disciplinada. Carretero sempre exposa allò que creu, i manifesta la seva defensa nacional del país amb rotunditat. El PSOE i el senyor Zapatero a Catalunya poden, i deuen, ser criticats. No es pot tornar a repetir el trist afer produït arran les converses de Carod-Rovira i ETA, quan la pressió no del carrer Nicaragua, sinó de Ferraz, va provocar el seu cessament. El president Maragall i José Montilla, que coneixen a fons la realitat catalana, saben que el projecte d’Estatut està pràcticament fracassat davant dels sectors polítics catalans, i absolutament fracassat davant del sobiranisme. I la societat civil està tan cansada que el que vol són solucions. I el conseller Carretero, intel.ligentment, no vol assumir la responsabilitat quan d’aquí dos o tres anys es faci evident que les promeses que contindria aquest Estatut s’han volatilitzat i es produeixi un gran desànim a Catalunya, que pot repercutir negativament en la reconstrucció nacional de Catalunya. El conseller Carretero ha estat capaç de dir allò que molts callen, els uns per la por reverencial al poder, altres per la cadira, i altres per la subvenció. El que cal a Catalunya és molts més servidors públics com Carretero, i no seguir entabanant el país amb propostes buides que no fan res més que deixar el país “en el gota a gota”, o en el “peix al cove” del pujolisme. Les velles i les noves generacions del catalanisme i el sobiranisme volen un altre estil.