Barcelona · Foto: ACN · El surrealisme s'ha instal·lat en el món polític català i sembla que, de moment, s'hi troba còmode. Un partit pot expressar que defensa el dret a decidir i l'endemà pot utilitzar els arguments de l'espanyolisme més ranci per atacar l'independentisme (el sobiranisme divideix la societat catalana, Duran dixit). Un partit pot proposar i aprovar una resolució al Parlament i tombar-la al cap de quatre dies al Congrés. I un partit que forma part del govern pot demanar que s'avancin eleccions sense deixar de formar part d'aquest govern.

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha reclamat al president de la Generalitat, José Montilla, que convoqui les eleccions com més aviat millor, "si pot ser per l'octubre millor que el novembre". La demanda de Puigcercós arriba després de la lamentable actitud oferta pel PSC aquesta setmana, tombant la fràgil unitat catalana al Congrés en una desconcertant votació en què es va evidenciar, de nou, la submissió del PSC al PSOE. Per si fos poc, Montilla va sortir aquest dimecres amb les mans buides de la reunió amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, parlant de refer pactes sense concretar cap mesura per sortir de l'actual atzucac.

En paraules de Puigcercós, Montilla va anar a la Moncloa "a recollir la liquidació de l'Estatut". "El PSC -ha dit- ha renunciat a fer polítiques d'esquerres i conformar majories de canvi a Catalunya a canvi de salvar Zapatero i les Espanyes". Però malgrat les dures crítiques, el republicà ha rebutjat la possibilitat d'abandonar el govern a aquestes alçades de legislatura, perquè "seria ridícul" i "oportunista". Per Puigcercós, ara ja és "temps de descompte" i l'executiu, a partir de l'últim ple de juliol, ja estarà en situació "d'interinitat".

Esquerra va abandonar el primer tripartit quan es va aprovar l'Estatut ribotat, fet que va provocar que no s'esgotés la legislatura. Posteriorment, els republicans van pactar de nou amb PSC i ICV, i no volen tornar a ser els responsables de provocar unes eleccions anticipades. En tot cas, tot i que durant la legislatura el PSC ha mantingut posicionaments inimaginables anys enrere, com l'aprovació de la Llei del Cinema o la Llei de Consultes, no es pot dir que l'aposta d'Esquerra d'arrossegar el PSC cap al seu terreny hagi estat un èxit. Perquè en el moment en què més s'havia de mostrar fortalesa i claredat nacional per respondre a la retallada de l'Estatut, ha estat quan el socialisme català ha mostrat la cara més fosca. Primer, encetant un debat inútil i perjudicial per la capçalera de la manifestació, després, proposant una tèbia resolució al Parlament per votar-hi en contra uns dies després al Congrés, i finalment, reunint-se amb Zapatero sense aconseguir res més que bones paraules.