Barcelona · Després que el Tribunal Constitucional obrís a l'estiu  la caixa de Pandora amb una tan demolidora com històrica sentència en contra les voluntats del poble català, ara ens trobem en territori desconegut. Denominar la situació actual de "transició", "crisi" o "incertesa" seria en tots els casos, usar metàfores verbals prou allunyades de l'incendiària realitat.

La filtració, ahir, del diari El Mundo sobre la resolució de la sentència del Tribunal Suprem en resposta a la denúncia de tres famílies que van demanar escollir la llengua en què s'educaven els seus fills ha resultat ser certa. La conclusió: El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat desfer tot el sistema d'immersió lingüística de Catalunya en favor de la llengua castellana i en detriment de la llengua pròpia.

Aquesta sentència, que corrobora la prevalença de la voluntat d'unes poques famílies per sobre un sistema lingüístic que ha seguit totes les regles legals que estipula la democràcia per a ser aprovat -un sistema, a més, elogiat diverses vegades a nivell internacional com un model idoni per a preservar la llengua pròpia i garantir la integració de les persones nouvingudes-, és ja la gota que fa vessar el got. Així ho va corroborar l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, el passat mes d'agost: "Si la immersió lingüística quedés suprimida o rebaixada en la sentència del Tribunal Constitucional, s'hauria de considerar un casus belli".

De moment, les repercussions de la societat i la política catalana sobre aquesta violació dels drets dels catalanoparlants encara s'han de fer sentir, tot i que la resolució del Tribunal Suprem no deixa cap escletxa d'esperança: la sentència obliga la Generalitat a considerar el castellà la 'llengua vehicular' en l'educació i prohibeix que el català en tingui la competència exclusiva.