ACN · El Parlament presentarà aquesta setmana un incident processal en què demanarà que el Tribunal Constitucional es declari incompetent per jutjar l'Estatut o bé suspengui el procediment contra el text català fins que el tribunal recuperi la legitimitat que, a parer dels lletrats del Parlament, ha perdut principalment pel mandat caducat de quatre dels seus membres des de fa dos anys i cinc mesos i per la vacant no coberta des de fa dos anys. Així ho ha explicat en roda de premsa el president del Parlament, Ernest Benach, després de conèixer l'informe que han elaborat els lletrats de la cambra catalana, que constata que hi ha arguments per demanar la incompetència del TC.

La Mesa del Parlament ha acordat que els serveis jurídics de la cambra presentin davant el TC un incident processal per demanar que el TC es declari incompetent o bé suspengui el procediment fins que el tribunal recuperi la legitimitat. Aquest incident es basa en l'informe que han elaborat els lletrats del Parlament, en què es constata que hi ha arguments per reclamar la incompetència de l'alt tribunal. L'incident processal que deriva d'aquest informe -i que es presentarà davant el TC aquesta mateixa setmana- s'analitzarà aquest dimecres durant la reunió de la Junta de Portaveus que s'ha convocat abans del ple.

En roda de premsa, el president del Parlament, Ernest Benach, ha traslladat l'acord de la Mesa per presentar aquest incident processal després de conèixer l'informe dels lletrats elaborat a partir de la resolució que la cambra catalana va aprovar en defensa de l'Estatut. Benach ha constatat que aquest procés és ja "kafkià" i tot plegat és "bastant esotèric". "Hem arribat a un punt que el que fem és una reflexió per practicar la legítima defensa, i en aquest sentit constatem que la situació no s'aguanta per enlloc".

En concret, l'informe veu una "clara i evident extralimitació" en l'exercici de la funció institucional del tribunal, i més quan es tracta de jutjar un Estatut que ha estat aprovat per la ciutadania. També remarca la "pèrdua de les condicions necessàries" que han de garantir que el tribunal que conegui els recursos compleix escrupolosament els requisits d'independència i imparcialitat. Per altra banda, els lletrats del Parlament constaten una "vulneració clara i flagrant"  del principi constitucional de renovació temporal dels membres del tribunal, que "afecta greument" la legitimitat del TC pel que fa a la seva composició actual. Finalment, l'informe subratlla la 'impossibilitat' que el tribunal actual "pugui superar el test objectiu d'independència i imparcialitat" davant la ciutadania, d'acord amb el principi de "confiança ciutadana" que els tribunals han d'inspirar en una societat democràtica.

Deixant clar que no es tracta de qüestionar la competència de la institució com a tal, els lletrats remarquen que el que es posa en dubte és la legitimitat d'un "determinat i concret tribunal en relació a un assumpte concret". L'informe subratlla que la petició d'incompetència no es una "tàctica dilatòria" del procediment, perquè existeix una "fonamentació que cal que sigui estudiada i resolta amb caràcter previ i amb suspensió del procediment". A més, afegeix que els motius en què es fonamenta la sol·licitud "s'han anat produint i agreujant al llarg del procés" fins arribar a un moment en què "la seva acumulació demostra l'existència d'anomalies molt greus que impedeixen al tribunal exercir la seva funció".

A banda que l'article 4 de la Llei del TC preveu que el Parlament, com a part, pugui demanar que el tribunal es declari incompetent o suspengui el procediment fins la renovació dels seus membres, els lletrats donen una sèrie d'arguments que reforcen aquesta petició.


La necessària renovació

Com a gran argument, els lletrats remarquen la composició actual del TC incompleix els requisits de la Constitució tenint en compte que hi ha quatre dels seus membres amb el mandat caducat des de fa dos anys i cinc mesos, i un magistrat sense substituir des de fa dos anys. "La composició actual del tribunal es troba contaminada seriosament per aquesta anomalia que, en bona lògica, hauria de significar fins i tot el col·lapse de la institució per impossibilitat de tenir el quòrum de decisió necessari", argumenten els lletrats, que també constaten la politització del tribunal, separat en dos blocs ideològics, el que pot provocar una confusió en el sistema de separació de poders.

Però a més, l'informe remarca que el TC "no pot suplantar el poder polític i legislatiu", però a més, afegeix que la important i delicada funció que té atribuïda "està condicionada per una aproximació independent, imparcial i amb criteris jurídics", sense que es pugui veure suplantada o "contaminada" per una aproximació o valoració inspirada en criteris polítics o subjectius.

Agafant-se a l'actuació del Tribunal Suprem dels Estats Units, l'informe defensa que el TC hauria de complir el principi de "correcció funcional", autorestringint-se en la seva tasca de valoració de les lleis per deferència cap el legislador. I això encara té més força, diuen, perquè es tracta d'un estatut referendat pel poble.


Característiques especials de l'Estatut

Els lletrats també remarquen les característiques especials dels estatuts. En primer lloc, argumenten que un dels trets diferencials del model d'organització territorial que estableix la Constitució és que aquesta "no determina directament el règim d'autonomia de les nacionalitats i regions que integren l'estat espanyol". La mateixa Constitució, segons els lletrats, "situa l'Estatut en una posició quasi constitucional pel fet de desenvolupar i de completar les previsions constitucionals en matèria d'autonomia territorial".

Així, l'Estatut és una norma que té la funció específica de portar a terme una "remissió constitucional" per donar ple contingut a les previsions del títol VIII de la Constitució.

Una altra de les especificitats d'aquest procés és que el títol VIII de la constitució és fruit d'un "consens polític assolit en la transició democràtica", un element "molt rellevant" tenint en compte també que la carta magna apunta que el procés d'accés a l'autogovern o de la seva reforma ha d'incorporar "el concurs de tres voluntats democràtiques", la del Parlament, la de les Corts i la dels ciutadans.

En definitiva, aquesta "naturalesa i posició especial" que tenen els estatuts envers la Constitució obliguen, segons l'informe del Parlament, a "modificar radicalment les premisses d'aproximació a un eventual control de constitucionalitat", i aquest control "no pot tenir en aquest cas el mateix abast ni intensitat que el de les altres lleis". En altres paraules, el TC ha de ser "especialment curós" envers la voluntat expressada pel legislador i el cos electoral, perquè el tribunal no arribi mai a suplantar l'àmbit que és propi de la decisió legislativa i ciutadana.

Això porta a la conclusió que només pot ser admissible un control de constitucionalitat "necessàriament restringit a l'estricte comprovació del compliment dels principis i requisits constitucionals formals i materials que ha de respectar l'Estatut, deixant fora d'aquest control el contingut estatutari que correspon pròpiament al marge interpretatiu i de decisió que la Constitució ha volgut deixar en mans del legislador estatutari amb les seves diferents opcions aplicatives".

Tenint en compte que el TC "ha adoptat ja una postura institucional clarament contrària al que hauria d'haver estat el correcte i adequat exercici de la seva funció constitucional", els lletrats remarquen que el tribunal "ha mostrat una clara voluntat d'intromissió i de revisió del contingut de l'Estatut amb l'anunci de dictar una sentència interpretativa". "Aquesta voluntat intrusiva i fins i tot bel·ligerant, que s'ha fet pública i notòria, excedeix clarament l'abast dels poder que la Constitució atorga al Constitucional, i suposa una evident extralimitació de funcions, que contradiu els valors essencials de la distribució constitucional de funcions entre les institucions i, en definitiva, del sistema democràtic".


El TC no és independent

Però l'informe també addueix elements rellevants que comprometen la independència i la imparcialitat del TC. Hi ha elements "extrajurídics", diuen els lletrats, que han influït en la deliberació del tribunal, com és el fet que un nombre important de membres del TC van formular vots particulars en l'inici del procediment de reforma de l'Estatut al Congrés, on van expressar una "crítica directa" contra la iniciativa, el que ja suposa un "prejudici previ".

L'informe també repassa els diferents episodis de "lluita interna per al control de la majoria" que s'han viscut dins del tribunal, on "ha pesat més l'interès pel control polític de la institució que no pas el principi de salvaguarda de la integritat de la institució". De fet, diuen, la reforma de la llei per mantenir Maria Emilia Casas al capdavant del TC és el resultat d'un "nou pols intern pel control" del tribunal. Els lletrats també consideren "inapropiada" la posició de Cases sobre el fet de poder disposar o no del seu vot de qualitat, reconegut per llei. Que hagi dit que no el farà servir és una "anomalia greu" en el funcionament intern del tribunal, perquè ha pogut impedir la formació d'una majoria de decisió a causa d'una "renúncia inexcusable a l'exercici del càrrec".

Un altre factor que treu legitimitat al TC és "l'incompliment del deure de reserva" que s'ha anat produint de forma sistemàtica, tenint en compte que el tribunal ha estat incapaç de mantenir el secret de les seves deliberacions, i això ha portat a la configuració davant l'opinió pública d'una imatge del TC marcada per la politització, amb la consegüent "pèrdua de confiança ciutadana en una decisió no contaminada i emanada d'un òrgan independent i imparcial".