Barcelona ·
A banda de les diferències territorials i d'origen cultural, el dret irrenunciable i urgent de decidir i les arrels de les eternes lluites han unit Catalunya i Euskadi en una carrera infinita que finalment sempre ha resultat quedar sotmesa de manera irremediable a l'estat de les autonomies.
Cap altre exsecretari general d'Eusko Alkartasuna (EA) ho sap millor que el polifacètic i reivindicatiu Gorka Knörr, fill de mare catalana i promotor com cap altre de les connexions Euskadi-Catalunya. "Les dues nacions requeririen molta més atenció per part de les instàncies institucionals i dels partits polítics" comenta l'exvicepresident del Parlament basc a un article a Deia on hi denuncia que la relació entre ambudes nacions és "escassa, més enllà d'algunes poques iniciatives institucionals, cada cop més raquítiques i menys freqüents".
On queden patents, doncs, els històrics fluxos d'intercanvi cultural, polític i social entre el País Basc i el Principat, encara presents avui dia? "Som dues nacions que vivim d'esquena -es lamenta l'autor de l'article-. Avui, el català a Euskadi no passa d'allò purament folklòric o dels acudits [...] i, per contra, existeix a Catalunya una admiració, en ocasions bastant desmesurada, per tot allò que fa referència al País Basc. El que resulta paradoxal, sent com som dues nacions que patim des de fa segles la mateixa malaltia -és a dir, la submissió a l'imperialisme espanyol [...] és que a data d'avui ni existeixi delegació del Govern de Catalunya a Euskadi, ni del Govern basc a Catalunya. Això sí, ambdós tenen o han tingut, fins ara almenys, delegació a Madrid".
Una altra de les crides de Knörr: "Em sorprèn també que algun dirigent de Batasuna aparegui el dia de les consultes a Catalunya i afirmi que aquest és el camí a seguir. A quins llibs estaven els dirigents de Batasuna per despatxar-se a hores d'ara amb aquestes afirmacions? No resultaria més fàcil i productiu, de cara a emprendre el camí de la pau, que aquestes afirmacions les fessin allà on les han de fer, és a dir, a Euskadi?". Gorka Knörr afirma que és "impensable" que el PSE, "fidel lacai del PSOE" pugui subscriure cap de les iniciatives que a Catalunya recolza el PSC, i que "ni de bon tros" subscriuria editorials conjunts com en el cas català.
Knörr destaca, amb tot, una darrera dada, corroborada per diverses enquestes i estudis realitzats en territori català, que presenta potser com un far que il·lumina les costes del País Basc: "Creix el sentiment independentista a Catalunya, un sentiment afavorit pel matusser xoc de trens propiciat pels qui han enfrontat la legitimitat popular dels vots catalans amb la pretesa i intocable legitimitat jurídica del Tribunal Constitucional espanyol".
