El Partit Republicà Català (RC), organització que es va presentar públicament encara no fa un any, ha anunciat la seva intenció de presentar el màxim de candidatures possibles a les properes eleccions municipals del mes de maig. Sorgit a partir d’un grup de descontents amb la línia duta a terme fins aleshores per Esquerra, i amb certes ressonàncies de l’extint Partit per la Independència (PI), RC no ha tingut en aquests mesos gaire ressò, no ja mediàtic sinó que tampoc social.
La mateixa manera de voler presentar candidatures (amb una crida genèrica des de dalt, des de la teulada de la casa, a fer "llistes independentistes") ja és eloqüent. El limitat abast que puguin tenir manifestos, crides i posicionaments, que és el que s’ha fet fins al moment, tampoc ajuda gaire a presentar-se com a alternativa creïble. L’independentisme, parlamentari i extraparlamentari, senzillament no en parla.
I és que RC no ho té gens fàcil per ocupar un espai propi en el ventall del sobiranisme català. L’electorat a qui s’apel.la és l’independentista. I el votant independentista tampoc és que estigui tan orfe d’opcions. N’hi ha que voten CiU, n’hi ha que voten ERC i n’hi ha que s’abstenen. RC opta, per tant, a dues coses: a recollir les engrunes dels dos grans partits sobiranistes i les engrunes de l’anomenada Esquerra Independentista.
Tal com es diu des del Partit Republicà, s’adrecen als qui formen part de “col.lectius i casals organitzats que tinguin interès per ser presents al consistori de la seva població”. Però normalment, aquest tipus d’electorat o vota ERC o s’absté. I si pot, com sembla que succeirà a una quarantena de municipis del Principat, elabora candidatures pròpies sota les sigles de la CUP. I és que un dels eixos d’aquesta gent, la dels “col.lectius i casals organitzats”, a l’hora de treballar en clau municipalista és el de l’arrelament entre el teixit social de la població. És a dir, si es presenta a les municipals és perquè, prèviament, s’ha estat fent una feina des del municipi, colze a colze amb altres entitats i treballant les problemàtiques específiques de la zona. A més, RC ja avisa que els seus plantejaments són “més de centre”.
D'independentistes convençuts tampoc és que n'hi hagi molts. Si, per eliminació, anem descartant els qui ja tenen clara la seva opció electoral, qui queda doncs? Quin és el subjecte que es busca? Certament, de desorientats sempre n'hi ha i, per bé o per mal, l'independentisme sempre els ha acollit. Realment, RC ho té complicat. I la campanya encetada, en què el que s’ofereix és un manifest, unes sigles i la invitació a presentar mocions per l’autodeterminació no sembla la millor manera de consolidar-se entre el sobiranisme català.
