Constitució. Pérez Royo creu també que el problema català només es resoldrà deixant votar.

Així, segons una entrevista concedida a Ferran Casas per l'ARA Pérez Royo afirma  que la impossibiltat de reforma no és jurídica sinó política: "Ho és políticament, perquè jurídicament no és tan difícil com sembla. Altres Constitucions d'Europa també demanen majories qualificades. No es reformarà a fons, i això és el que més posa en perill la seva supervivència: la petrificació. La reforma vincula legitimitat d'origen i d'exercici, i si no es canvia, si no es renova, es dilueix. Estem en una situació de bloqueig com la que es va produir el 1931 amb la Constitució de 1876, i llavors el model es va ensorrar".

Per Pérez  Royo "El tema català és el més visible i urgent, però no és el més important. El principal problema és que el sistema actual no permet que la societat s'expressi, no respon a la complexitat política del país. Caldria canviar el sistema a fons i després abordar el tema català i l'estructura territorial. Fins ara això es resolia amb la Constitució i l'Estatut, i amb la sentència del TC el binomi desapareix. Els catalans ja no l'accepten. Els textos hi són però ja no tenen vigència per a una gran majoria. No sabem com se surt d'aquí però segurament caldria una nova Constitució que definís l'estructura de l'Estat".

Pel que fa a Catalunya opina que "el tema de Catalunya ara no té altra solució per a mi que votar, perquè una majoria dels catalans ja no es fan seva la Constitució. No hi ha solució jurídica, i per algun lloc cal sortir, tot i que ara no sabem per on. Al vell Estatut no hi podem tornar i no podem fer-ne un altre. L'únic seria pactar un model territorial entre tots i incorporar-lo a la Constitució".

El catedràtic creu també que "El que vol el PP del consens com a punt de partida és negar la reforma. Ara ho veig encara molt poc madur, sincerament. Jo crec que es mantindrà l'actual deteriorament  i l'independentisme és una expressió d'això". I a totes aquestes dificultats hi afegeix que "No sé quin pot ser el projecte suggestiu de vida en comú sent conscients que no és gens clar que Euskadi i Catalunya hi vulguin participar".