Ferran Mascarell i Núria de Gispert

Font: ACN · Aquesta setmana el govern ha fet públic l'Informe de Política Lingüística 2010, un document que analitza l'estat de salut de la llengua pròpia i l'ús social que se'n fa del català al propi territori. L'estudi d'enguany ha indicat que la llengua catalana creix de manera sistemàtica i continuada, amb algunes conegudes excepcions, com és el cas de l'àmbit judicial català, en el qual la presència de la llengua pròpia és residual i la seva normalització és encara a anys llum d'esser una realitat .

Segons ha revelat l'informe, només el 14,5% de les sentències dictades l'any passat a Catalunya es van redactar en català ─concretament 37.645 sentències, unes 2.300 menys que l'any anterior─, mentre que 221.359 es van dictar en castellà, unes 11.000 més que el 2009. L'informe, però, ha apuntat directament a l'Estat com a principal pal a la roda del creixement de l'ús social de la llengua pròpia: segons ha indicat el Conseller Mascarell, "l'escassa predisposició" de l'Estat és l'entrebanc principal del seu creixement.

Major coneixement del castellà que del català
L'Informe de Política Lingüística 2010 ha indicat també que la transmissió del català avança en tots els sectors socials: les persones que parlen castellà amb els seus pares són un 30% de la població, mentre que els que parlen català amb els fills són el 42%. El total de la població que adopta el català en la transmissió intergeneracional és una mica superior a les 500.000 persones.

L'estudi ha revelat que un 33% de la població utilitza només o preeminentment el català, un 40% usa només o preeminentment el castellà, un 24% les dues llengües o més i un 3% declara usar altres llengües que no són el castellà o el català. tanmateix, una de cada tres persones consideren el català la seva llengua el mantenen quan el seu interlocutor els respon en castellà. La resta s'adapta a la llengua de l'interlocutor.