La seva elecció, juntament amb la de Puigdemont a Girona, escenifica l'hegemonia de la federació després del 22-M. CiU ostenta per primera vegada a la història el poder a banda i banda de la Plaça Sant Jaume.
La instantània de Xavier Trias amb la vara d'alcalde escenifica a la perfecció l'hegemonia que ha adquirit CiU després de les eleccions al Parlament i, especialment, dels comicis municipals. Ni en les millors èpoques del pujolisme la federació havia acumulat unes quotes de poder tant elevades i, per primera vegada a la història, s'ha instal·lat a banda i banda de la Plaça Sant Jaume. Paral·lelament, Carles Puigdemont també ha estat escollit alcalde a Girona, confirmant el tomb a dos grans consistoris històricament comandats pel PSC.
La constitució dels dos ajuntaments s'ha ajornat pels recursos interposats pel PP, a Barcelona, i ERC, a Girona. La formació d'Alberto Fernández Díaz volia fer-se amb un novè regidor a costa de CiU i, tot i que en principi semblava que assoliria el seu objectiu, s'ha quedat com estava, a l'espera de la decisió final del Tribunal Constitucional. A Girona, en canvi, el ball de regidors està totalment tancat perquè el TC ha rebutjat el recurs d'ERC pel qual volia que es validés una papereta que anava acompanyada d'una estampa del fundador de l'Opus Dei, que li hauria permès obtenir un regidor al consistori a costa de la CUP, que es queda finalment amb els tres que havia assolit.
A la tercera va la vençuda
Després de dues legislatures a l'oposició, Trias ha estat escollit alcalde en el seu tercer intent amb el suport dels quinze regidors del seu grup i els dos, inesperats, d'Unitat per Barcelona (Portabella i Laporta). La resta de grups han preferit votar als seus propis caps de llista. Al Ple de constitució de la corporació municipal, la regidora d'ICV Janet Sánz ha lluït una samarreta en contra de les retallades impulsades per l'executiu d'Artur Mas.
En un ajuntament a vessar, Trias, conscient que necessitarà aliar-se amb l'oposició per poder governar la ciutat (té 15 dels 41 regidors del consistori) ha volgut llençar un missatge de mà estesa i s'ha posat "a disposició de tots els grups municipals" per tal de poder, entre tots, "bastir grans consensos". Des de l'oposició, l'exalcalde, Jordi Hereu, i l'ecosocialista i extinent d'alcalde, Ricard Gomà, han exigit a Trias fermesa per enfrontar-se a les "retallades" de la Generalitat i "defensar Barcelona" per sobre de tot, mentre que Fernández Díaz i Jordi Portabella han encaminat les seves intervencions a oferir-se per poder establir acords amb el govern de forma més estable, des de dins o des de fora de l'executiu.
L'alcalde de Barcelona ha volgut prometre també ser vigilant amb l'actitud del govern d'Artur Mas pel que fa a les inversions i recursos destinats a la ciutat. "Seré un alcalde exigent amb les polítiques de la Generalitat, amb lleialtat nacional, però treballant per aconseguir totes les inversions i serveis que pertoquen a la capital de Catalunya", ha advertit.
Artur Mas ha fet referència posteriorment a les declaracions de Trias al rebre els regidors de l'Ajuntament al Palau de la Generalitat. Mas ha demanat al nou alcalde de Barcelona lleialtat i col·laboració, tot i que ha deixat clar que això no vol dir en cap cas supeditació. "Us demano que, a banda d'aquesta exigència que dieu, s'actuï amb plena lleialtat. No demano ni obediència ni supeditació de cap manera, demano lleialtat, implicació i col·laboració eficaç", ha remarcat Mas. El president ha apostat per unir forces i fer un "tàndem imbatible" que faci prosperar Barcelona i Catalunya."Estem davant d'una oportunitat d'or per sumar la força de la capital i la del país", ha indicat.
