El president del govern espanyol afirma ara que l'avançament electoral estava "decidit des de feia temps". Els comicis, que parteixen amb el PP de Rajoy com a favorit i que agafen a contrapeu a ERC i al PSC, se celebraran 36 anys després de la mort de Franco.
Ja hi ha data per a les eleccions estatals i, com era de preveure, Zapatero no esgotarà la legislatura. Els comicis se celebraran el 20 de novembre, en un avançament electoral que, tot i que havia negat per activa i per passiva, el president del govern espanyol ja havia "decidit des de feia temps". Zapatero, que ha negat que cap interès partidista hagi influit en l'elecció de la data, ha justificat la seva decisió afirmant que haurà culminat l'activitat legislativa necessària i que el govern que sorgeixi podrà dirigir l'economia des de l'1 de gener del 2012.
A contrapeu
L'avançament electoral, que cada vegada sonava amb més força, no ha agafat per sorpresa al PSC i a ERC, però sí que els obligarà, immersos com es troben en els respectius processos de renovació després d'un llarg cicle electoral a la baixa, a modificar el seu calendari. A Esquerra, i tot i que encara no ha estat escollit president, Oriol Junqueras ja fa setmanes que treballa en l'elecció del cap de llista a Madrid que, tal com va avançar Tribuna.cat, podria ser el d'un independent amb contrastada reputació dins el món sobiranista. Sembla cada vegada més clar que Joan Ridao no entra en els plans de Junqueras , i els noms més ben posicionats a hores d'ara per agafar el relleu són els del catedràtic de la UPF Ferran Requejo, i els de l'escriptor i coordinador de la consulta sobre la independència a Barcelona, Alfred Bosch.
Per la seva banda, el PSC podria aplaçar el seu congrés per tal de no entorpir les possibilitats d'Alfredo Pérez Rubalcaba i de Carme Chacón que, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, repetirà com a candidata al congrés.
L'efemèride
Els comicis estatals, doncs, se celebraran 36 anys després de la mort de Francisco Franco. Aquell 20 de novembre del 1975 començava a enfonsar-se amb la mort del dictador un règim que va acabar donant pas, a través d'una transició sense una veritable ruptura i carregada de renuncies, a l'actual monarquia parlamentària i a l'Espanya de les autonomies. Un model que, amb els anys, s'ha demostrat insuficient pels catalans, tant a nivell democràtic com nacional. Aquest 20-N, doncs, pot ser l'inici d'un nou procés de transició, en aquest cas, cap a l'estat propi.
