Barcelona ·
S'ha acabat. Martxelo Otamendi i la resta de directius del diari basc Egunkaria encausats han estat absolts set anys després que esclatés l'episodi de censura més greu viscut a l'estat espanyol els darrers trenta anys. La sentència,
però, no pot esborrar les irreparables conseqüències del procés, principalment, la desaparició d'un diari en euskera i les presumptes tortures que van patir els acusats. Els objectius d'aquells que van obrir una causa insostenible l'any 2003, amb el jutge Juan del Olmo al capdavant, s'han acomplert a pesar de l'absolució d'avui. El que segur que no esperaven, però, era la reacció que generaria la seva acció: amb la mort d'Egunkaria naixeria, amb més força, Berria, i els detinguts, lluny d'espantar-se, han denunciat els abusos als que van ser sotmesos.
La sentència de l'audiència nacional espanyola determina que el diari i els processats - Martxelo Otamendi, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi, Iñaki Uria i Joan Mari Torrealdai- no tenien "la més mínima relació amb ETA". La causa se sustentava únicament amb les acusacions de les entitats ultres Dignidad y Justicia i Asociación de Víctimas del Terrorismo, després que la pròpia fiscalia demanés l'arxivament del cas.
Absoluta manca de proves
Els 33 fulls que formen la sentència mostren l'escandalosa manca de rigorositat i de proves que hi ha al cas, posa en dubte la cobertura constitucional del tancament i admet que es podrien haver produït tortures ("No hi va haver eficiència de les condicions de la incomunicació"). D'altra banda, "tampoc s'ha acreditat" que l'Egunkaria "hagi defensat els postulats de la banda terrorista", afirma l'escrit, i el que és més escandalós i mostra el caràcter i la voluntat política del procés, "fins i tot els membres de la guàrdia civil que van comparèixer com a pèrits van reconèixer que no s'havia investigat si la línia del diari era o no de recolzament a ETA". Senzillament espectacular.
Pel que fa a la mesura de tancar el diari "temporalment", fet que va suposar la seva mort, la sentència entén que "no tenia habilitació constitucional directa i estava falta d'una norma legal especial i expressa que l'autoritzés".
En referència a les denuncies de tortures, el tribunal destaca que "té especial rellevància que les denúncies d'aquests [els directius acusats] sobre maltractaments i tortures patides durant la detenció incomunicada són compatibles amb allò exposat als informes medicoforenses emesos". Tot i això, "el Tribunal no pot arribar a conclusions jurídica penalment rellevants sobre el tema excepte constatar que no hi va haver un control judicial suficient i eficient de les condicions d'incomunicació".
Les reaccions
Davant el més que possible recurs que presentaran al Tribunal Suprem les dues associacions ultres, que ja s'han afanyat a atribuir la sentència a l'erràtica actuació de la fiscalia, Martxelo Otamendi ha qualificat l'afer com " una de les millors notícies que ha rebut Euskadi els darrers anys". Xabier Oleaga, per la seva banda, ha volgut recordar el calvari pel que ha hagut de passar, ara que comença "el principi del final del cas": "Jo vaig passar vuit mesos a la presó i això és una factura greu a la meva vida i a la de la meva família". En teoria, l'hipotètic recurs de DyJ i AVT ha d'acabar en no res, però a la 'democràtica Espanya' tot és possible. S'admeten apostes.
