Reproduïm del CEEC · Reproduïm del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya. Aquelles persones que llegeixen els diaris cada dia saben que Barcelona ha esdevingut una de les capitals del crim organitzat a nivell mundial. Catalunya és la zona d'Europa on més jihadistes han estat detinguts d'ençà de l'11-S, i Barcelona és la ciutat europea que més requeriments judicials rep per investigacions sobre crim organitzat. Pel que fa al jihadisme, l'àrea metropolitana de Barcelona es troba sota l'atenció dels serveis secrets dels països més desenvolupats del món. Amb el temps s'anirà veient, però les xarxes jihadistes estan ben arrelades a casa nostra i cap estat occidental deixa d'investigar aquests moviments a la nostra capital. El dia que s'escrigui tota la veritat sobre els moviments de serveis secrets i de xarxes jihadistes a Catalunya la gent tindrà un bon ensurt.

Pel que fa al crim organitzat, les xarxes de tràfic de drogues i les màfies, els mitjans posseeixen més informació i la publiquen. Les detencions en els darrers mesos de "capos" de la màfia italiana són ben conegudes, i no són casuals. Recentment, Eurojust, la unitat de cooperació judicial de la UE denunciava a Barcelona mateix aquesta trista realitat. La majoria de droga que arriba a Itàlia passa per Barcelona. La cooperació entre la màfia italiana amb els cartels de la droga colombians ho fa possible. Que hi ha bandes ben organitzades procedents de diferents països de l'Europa de l'Est és un fet ben conegut. La legislació espanyola és de les més laxes de la Unió Europea, Barcelona té un gran port i és ben a prop de França i Andorra. Però el més greu és tant la lentitud de la judicatura espanyola com del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en adaptar-se als nous reptes del crim organitzat. Pel que fa al terrorisme, segueixen posant per davant de tot la lluita contra ETA, i pel que fa a les màfies, els manca cooperació.

La competitivitat acostuma a ser bona, però la que hi ha històricament entre la GC i el CNP és un gran risc per a la ciutadania. Si a aquest fet afegim que el Centro Nacional de Inteligencia es dedica a repartir la informació i les operacions entre aquests dos cossos per a tenir a tothom content, el problema s'incrementa. Però encara hi ha un problema afegit, i és que l'Estat espanyol no veu els Mossos d'Esquadra com una policia pròpia, i per tant, no els informa de les seves actuacions a Catalunya, no els proporciona informació sobre la gran delinqüència o el terrorisme i no es refia de la que aquests els fan arribar. De fet, professionals del cos català ens han assegurat que és més fàcil la col·laboració amb la policia i la gendarmeria franceses que amb els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, per una qüestió purament pràctica; els francesos treballen amb qui hi ha sobre el terreny, i els espanyols volen ser al terreny. Els mateixos professionals afirmen que és més fàcil organitzar un control de carreteres amb la gendarmeria que amb la Guàrdia Civil.


Aquest seguit de fets provoca que la ciutadania de Catalunya no tingui el grau de seguretat que caldria. s per aquesta raó que cal reforçar les unitats d'investigació dels Mossos d'Esquadra i que és del tot imprescindible la seva presència en els òrgans de coordinació policials internacionals al més alt nivell. Amb la seguretat no podem jugar, i encara menys amb el nostre futur.