Reproduïm d'Izaronews · En un comunicat publicat en l'edició digital de Berria, ETA ha instat a l'esquerra abertzale a "donar nous passos", a "sumar forces" i a elaborar una "estratègia eficaç" que permeti "avançar en el procés d'alliberament d'Euskal Herria" materialitzant un nou "marc polític" que l'apropi "a la independència i al socialisme", per al qual és "imprescindible" que cregui "en la via de la lluita i reforci la seva capacitat".


Amb motiu de la celebració del Gudari Eguna, ETA recorda, davant de la "fase política" per la qual passa el País Basc, que es troba en "una situació plena d'oportunitats i de perills" i, quan es compleixen 50 anys des de la seva constitució, que l'esquerra abertzale "representa els somnis i els desigs dels abertzales i de la gent d'esquerres" i és "el principal motor per aconseguir la independència".

"Encara que els estats vulguin ofegar a la roda de la repressió l'esquerra abertzale", aquesta "serà capaç de posar a sobre la taula una altra vegada noves iniciatives polítiques perquè Euskal Herria aconsegueixi un nou marc polític". "Volen tancar-nos l'oportunitat, ja que nosaltres obrirem noves oportunitats a Euskal Herria."

ETA diu a l'esquerra abertzale que, "com ha fet durant tota la seva història té la responsabilitat de donar nous passos en el procés d'alliberament d'Euskal Herria" i, així, ha "de fer valer la collita" de la "dura però fructífera lluita d'aquests 50 anys per realitzar canvis profunds en els pròxims anys".

Segons el seu parer, l'esquerra abertzale ha "de conrear el camí per arribar a un nou marc polític que obri les portes de la independència" i, per a això, va considerar "imprescindible creure en la via de la lluita i reforçar la seva capacitat". "A través de la suma de forces de l'esquerra abertzale i d'una estratègia eficaç fixarem noves fites en la lluita de l'alliberament", va afermar ETA.

Després d'assegurar que l'esquerra abertzale serà "capaç" de "materialitzar els canvis que ens apropin a la independència i al socialisme" per sobre "dels estats i d'aquests que estan disposats a vendre el poble", va asseverar que "estem immersos en una fase per aconseguir un nou marc polític, i les forces de l'esquerra abertzale estan fixades per aconseguir aquest objectiu".

Segons ETA, "amb la unió, la força i la lluita de tots" els que estan "en els diferents àmbits de lluita" s'aconseguiran aquests objectius, "cada un organitzant-se i lluitant en el seu àmbit". "Aquest és el camí, ja que només un poble ben organitzat aconsegueix els seus objectius," va apuntar.

D'altra banda, denúncia "la dura aposta dels estats per trepitjar i fer desaparèixer Euskal Herria com els nazis", davant la qual, la "lluita de l'esquerra abertzale fins avui en dia ha evitat l'assimilació del nostre poble". "Els intents dels estats per acabar amb Euskal Herria dividint el nostre territori, debilitant la nostra identitat o imposant una crua repressió, han fracassat", afegeix.


Independència i socialisme

Segons el parer d'ETA, el seu "primer èxit" en aquests 50 anys d'activitat ha estat la "resistència ferma" que ha permès que els estats espanyol i francès "no hagin pogut aconseguir els seus objectius". No obstant això, indica que "la lluita de l'esquerra abertzale va més enllà" ja que "té un projecte polític clar per a Euskal Herria: independència i socialisme".

"Gràcies a la lluita, fins avui en dia, hem anat obrint noves portes i marcant noves fites" i el fet que "50 anys després les oportunitats d'unir territoris i ser amos de nosaltres mateixos estiguin obertes de bat a bat deixa clar el valor i la importància del camí de la lluita duta a terme", va subratllar.

ETA insisteix que l'esquerra abertzale, "per sobre dels qui han volgut vendre el nostre poble davant dels estats", ha anat "obrint noves situacions a Euskal Herria" i "crearà noves situacions per mitjà de la lluita que ens aproparan a la independència i al socialisme".

Després de reconèixer que en aquest "camí" ha estat "imprescindible l'aportació de milers de ciutadans i lluitadors", recorda els qui "han arribat a donar-ho tot per la llibertat d'Euskal Herria" i "els centenars que avui en dia ho estan donant tot pel poble i per al poble". "Gràcies a ells Euskal Herria té obertes les portes de la llibertat i també gràcies a ells creuarem les portes de la llibertat en els pròxims anys", assenyala.

ETA, de de cara a la celebració aquest cap de setmana del Gudari Eguna de 2009, recorda als militants morts aquest any, Kepa Arizmendi 'Baztan' i Jose Antonio Otxoantesana 'Okana', així com a Jon Anza, desaparegut el passat mes d'abril a França, com a conseqüència, segons el seu parer, "de l'aparell repressiu dels estats", i a l'edil d'ANV a Billabona Remi Ayestaran, mort el mes de juliol a causa d'una malaltia i que considera "víctima de la violència policial".

Censura que, "davant de les oportunitats creades per la lluita de tants anys, els estats estan empitjorant la repressió i l'opressió cap al nostre poble", perquè "saben bé que l'esquerra abertzale és, a través de la seva força i la seva estratègia, el moviment polític que pot portar a Euskal Herria a ser un Estat."

"Saben que la lluita de tota l'esquerra abertzale és el major obstacle que s'han trobat en aquests 50 anys", va incidir. ETA va considerar que, "en aquest moment en el que la seva teranyina constitucional està esgotada al nostre poble", els estats espanyol i francès "tenen una gran por a un canvi democràtic", així com a l'oportunitat que tenim perquè Euskal Herria aconsegueixi el dret a decidir i la unió territorial".


Front repressiu

s per això que, segons el seu parer, s'han "embrancat en un front repressiu sense pietat: empitjorant la política penitenciària contra els presos polítics, aprofundint en la il·legalització de l'esquerra abertzale, incrementant la persecució policial i prohibint mobilitzacions".

Finalment, opina que amb tot això "pretenen ocultar la verdadera realitat del nostre poble" i llançar per terra aquests canvis, encara que per a això hagin de ferir, segrestar, empresonar o assassinar", però "tal com es van equivocar en el passat ara també estan molt equivocats perquè l'esquerra abertzale és un moviment fermament arrelat en la societat".