No ocupen mai cap portada de cap informatiu, perquè no es produeixen en un altra zona i perquè les víctimes són unes altres, però el cert és que arreu dels Països Catalans de tant en tant, i darrerament amb una preocupant assiduïtat, s’ataquen casals, locals o llibreries que pertanyen a l’àmbit de l’esquerra i el nacionalisme. El darrer ha estat aquest cap de setmana, quan la matinada de divendres uns desconeguts van rebentar les tres portes d’entrada del Casal Independentista Manuel Viusà de Vic.
No és la primera vegada que aquest local, seu de diversos col.lectius de la ciutat, és atacat, sinó que ja ho va ser el 2001, el 2002 i el 2005, alguna vegada fins i tot amb còctels molotov. Si algú se’n fa ressò molt probablement ho presentarà com a fet aïllat, però la realitat demostra com aquest tipus de fets van en augment i, el més preocupant de tot, gaudeixen d’una absoluta impunitat. Fa unes setmanes va ser la Llibreria Ona, a Barcelona; o la seu de la CGT, a Palma, amb artefacte explosiu inclòs; o la seu del Bloc, a Gandia; al Casal Jaume I, a Monòver; o la Llibreria 3 i 4, a València. I així es va engrossint la llista, mentre els grupuscles espanyolistes cada vegada estan més envalentonats en veure que no passa res i que el rebuig social és pràcticament inexistent. De fet, cal recordar que a les darreres eleccions municipals a Vic, així com en altres ciutats catalanes, grups xenòfobs com al Plataforma per Catalunya, liderada per l’exFuerza Nueva Josep Anglada, han vist créixer espectacularment els seus resultats.
