El 10 d’octubre de 2006, el dirigent del Partit Popular (PP) Ángel Acebes visitava la vila de Martorell en un acte electoral. Ho feia pocs després d’haver qualificat de terroristes els assistents a un partit de la selecció catalana, a més de la ja habitual croada anticatalanista del personatge i la seva formació política. Aquell dia, doncs, ciutadans de tota mena van voler protestar contra la presència d’Acebes a Martorell, i ho van fer sense impedir en cap moment l’accés ni la realització de l’acte.
Qui sí es va extralimitar va ser algun membre de la comitiva popular, com el regidor de Badalona Xavier García Albiol, que va propinar un televisiu cop de puny a un dels manifestants, així com els agents de la Guardia Civil cridats per un Josep Piqué alarmat. Mesos després dels fets, però, eren quatre martorellencs –i no García Albiol- els qui s’enfrontaven a un judici, acusats de desobediència i desacatament a l’autoritat.
Entitats de la vila, com la CUP, ja han denunciat que el judici no era sinó “la culminació d’un esperpèntic procés, farcit de farses i mentides” i “l’escena final del sainet”. De fet, una nota de premsa emesa pel grup d’advocats del Col.lectiu Ronda, posa l’atenció en un atestat policial digne d’aquell gènere satíric: desenes fotografies, identificacions i proves d’ADN, culleres que són una “arma blanca” i mòbils que es transformen en “walky talkies”.
Tot s’hi val a l’hora de buscar caps de turc i acoplar la realitat a un guió ja escrit. La fiscal, però, en vista del ridícul que s'anunciava, ha posat una mica de seny i ha decidit no presentar acusació, de manera que els quatre acusats quedaven absolts. El tràngol no el treu ningú, i el cop de puny d’Albiol continua impune, però almenys, aquesta vegada, no es consuma un episodi de vergonya democràtica.
