Barcelona · "Aquest poble i aquesta llengua no poden ni volen sentir-se ni un minut més inferiors a cap altres". Encara deuen ressonar les paraules emeses pel desaparegut lingüista Joan Solà entre les parets d'un Parlament acostumat masses vegades a viure la submissió que pateix el país. Avui ens ha deixat, tot i que el seu discurs continua sent més vigent que mai després dels darrers atacs contra la llengua catalana. Sona a tòpic, però el seu llegat, la seva claredat i la seva valentia perviuen, i han de perviure. Aquest seria el millor homenatge que li podríem fer.

Així vam viure a Tribuna.cat aquell 1 de juliol del 2009:

"Si els diputats presents a la compareixença del lingüista Joan Solà al Parlament -tots menys els de Ciutadans- s'esperaven un discurs complaent, anaven ben errats. Amb una dialèctica directa, Solà ha carregat contra la classe política catalana i els ha demanat una "voluntat política" real per tal que el català no hagi de sentir-se "ni un minut més inferior" a cap altra llengua; ha titllat de cínics aquells que parlen de persecució del castellà a Catalunya; i ha criticat "l'actitud hostil" dels espanyols monolingües contra el català.

El 41è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha considerat que, davant la incapacitat dels espanyols d'acceptar que "catalans, bascos i gallecs parlen altres llengües" i tenen un "sentiment patriòtic" diferent, és "imprescindible i urgent" modificar les "regles del joc" davant una convivència que s'ha demostrat inviable. En aquest sentit, Solà ha afirmat que la causa de la "reculada" i la mala salut del català és, principalment, l'estat de subordinació d'una comunitat com la catalana, que no pot tenir una "vida normal, plena i tranquil·la" mentre "accepti aquesta situació".

D'aquesta manera, i constatant que el català "no està bé de salut, ni política, ni social ni filològica", Solà ha recordat als parlamentaris que ells tenen una "responsabilitat més gran" per redreçar la situació, fet que no s'aconseguirà, al seu parer, amb campanyes com el Dóna corda al català', sinó convertint-lo en una llengua útil i necessària, dotant-la del mateix estatus que les llengües de països amb estat. Així doncs, el lingüista ha instat a polítics i a la societat a defensar el català "fins on calgui".

Però els dards més enverinats de Solà han anat dirigits a tots aquells que afirmen que el castellà està sent "ofegat" a Catalunya. Amb els diputats del PP presents, Solà ha titllat de cínic i sarcàstic aquest posicionament, i ho ha reblat amb un "que fàcil és llançar sarcasmes contra els qui no poden defensar-se perquè no tenen els poderosos mecanismes de les lleis o l'exèrcit!".

La intervenció del lingüista ha finalitzat amb una contundent i inequívoca frase: "Aquest poble i aquesta llengua no poden ni volen sentir-se ni un minut més inferiors a cap altres".