Barcelona ·
Joan Laporta. Passió absoluta' (ed. DAU) obra d'Anton M. Espadaler, relata la vida de l'actual president del FC Barcelona, des de la seva infantesa fins a la consecució de la tercera Copa d'Europa de l'equip de futbol a Roma, passant per l'època de l'Elefant Blau. Un subjectiu -com tots- retrat en què Laporta elogia la seva gestió a l'entitat blaugrana i dispara dards enverinats
contra exdirectius -Rossell i Soriano- que van abandonar el club per desavinences i que també, precisament, van plasmar la seva experiència al Barça en paper.
Espadaler, doncs, dóna la paraula a Laporta i la complementa amb amics d'infantesa i companys de junta del president del FC Barcelona. El llibre se centra especialment en les sis temporades que el dirigent ha passat liderant l'entitat blaugrana, en què a l'innegable èxit institucional -projecció internacional, sanejament de comptes, catalanisme desacomplexat- i esportiu -principalment en futbol, que és, al capdavall, la secció més important del Barça- s'hi ha barrejat un caràcter i certa incontinència verbal (al loro!) que l'hi han portat més problemes dels que hauria esperat, com les primeres dimissions de directius liderada per Sandro Rossell, una moció de censura que va superar pels pèls, i la conseqüent dimissió, novament, d'un ampli grup de directius, amb Ferran Soriano com a nom més destacat.
En tot cas, és innegable que l'era Laporta és una època daurada pel club, amb la consecució de dues Champions, tres lligues, i el reconeixement mundial del Barça en el temps rècord de sis anys. I aquests mèrits són recordats al llibre d'Espadaler. Però el mateix caràcter que ha portat a Laporta a liderar amb fermesa el Barça, és el que el porta a desentonar en algunes reaccions. Són les dues cares d'una mateixa moneda. I la creu li ha generat certs enemics' dels que, envalentonat per l'exitosa temporada, recorda al llibre. De Sandro Rossell, diu que és "un pijo", "nen de papa", i elitista, i reprodueix expressions que, segons ell, haurien sortit de la boca de Rossell per justificar els adjectius. També explica que l'exdirectiu hauria volgut vendre Ronaldinho al Chelsea un any després d'haver-lo fitxat -quan encara no s'havia guanyat res- i s'hi insinuen possibles comissions pel traspàs.
Soriano tampoc se salva. Segons Laporta, l'ara president d'Spanair volia fer-li "el llit". "Soriano va trucar a les dones dels directius per dir que m'havia tornat boig i que amb ell les coses estarien controlades", recorda. Giralt, el promotor de la moció, i Florentino Pérez, també apareixen al llibre.
Joan Laporta. Passió absoluta' mostra, des de dins, la visió de Laporta d'una època convulsa, amb grans victòries, grans fitxatges i grans fites, barrejades amb la divisió i la inestabilitat institucional.
