Barcelona · La transcendència econòmica de la nostra llengua traspassa les fronteres. I ho fa, a més, amb èxit. Un article de la Plataforma per la Llengua ha confirmat allò que diversos estudis propis de la mateixa entitat a favor de la promoció i ús de la llengua catalana -i també aliens- ja havien revelat: el català ocupa la posició 27 en el rànquing mundial (entre més de 6.000 llengües) amb més pes econòmic (segons l'Institut Steinke de Bonn 2005) i la posició 20 amb més pes internacional en general (segons Portalingua, consulta del maig de 2011).

Això comporta que la importància econòmica del català passa pel davant de llengües europees com el txec, l'eslovè, el turc, el búlgar o el romanès, i que també es troba per sobre del coreà. Més enllà de la rellevància en matèria econòmica, el català és la 26a llengua més present a Internet, per davant del castellà, el xinès o el rus, i és la 13a llengua amb més articles en nombres absoluts a Viquipèdia (de fet, va ser la segona en aparèixer a l'enciclopèdia electrònica després de l'anglès).

Altres estudis que ha realitzat la Unesco també atorguen al català un importància notòria, tot i no tenir un Estat al darrere que vetlli per la seva supervivència. Una consulta de l'ens europeu d'aquesta primavera de 2011 ha indicat que el català ocupa el lloc 22 com a llengua del món més traduïda en versió original en l'àmbit editorial, i ocupa la posició 24 com a llengua més traduïda de destinació (la primera és l'alemany).