El 1994, el governador civil de Guipúscoa va dir que José Ignacio Lizaso era membre del comando Kirruli d'ETA. Dos dies després, l'acusat fou posat en llibertat sense càrrecs.
Izaronews ·
El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ha condemnat Espanya per violar la presumpció d'innocència de José Ignacio Lizaso, detingut en una operació policial contra ETA el 1994 i posat en llibertat sense càrrecs cinc dies després. Dos dies abans del seu alliberament, el llavors governador civil de Guipúscoa, José María Gurruchaga, va dir en roda de premsa que Lizaso era membre del comando Kirruli d'ETA, autor de tres atemptats en què havien mort diversos guàrdies civils. Les declaracions del governador civil van ser emeses a ETB-2 i recollides per diversos mitjans de comunicació bascos i espanyols.
La presumpció d'innocència, segons recorda la sentència, està protegida per l'article 6.2 del Conveni Europeu de Drets Humans i prohibeix que una autoritat pública declari que una persona és culpable "abans que la seva culpabilitat no hagi estat establerta per un tribunal".
La decisió obliga Espanya a indemnitzar amb 12.000 euros a Lizaso per danys morals (el demandant reclamava 40.000 euros) i amb 6.400 per despeses i els honoraris dels advocats Didier Rouget i Iñigo Iruin.
Segons la jurisprudència del Tribunal d'Estrasburg, la presumpció d'innocència no vincula només a un jutge o un tribunal, sinó també a altres agents de l'Estat o personalitats públiques.
La Sala Tercera del Tribunal, presidida pel jutge andorrà Josep Casadevall, afegeix "la importància de l'elecció dels termes" en les declaracions anteriors al fet que una persona "hagi estat jutjada o reconeguda culpable d'un delicte".
Per al Tribunal, les declaracions que reflecteixen el sentiment que la persona afectada és culpable violen la presumpció d'innocència, mentre que aquelles que "es limiten a descriure un estat de sospita són conformes a l'esperit de Conveni".
El Tribunal d'Estrasburg incideix en el fet que la roda de premsa del governador civil fou convocada abans que Lizaso declarés davant del jutge, de manera que "prejutja l'apreciació dels fets pels jutges competents". A més, entén que el governador civil "va incitar" a creure en la culpabilitat de l'acusat.
El Suprem i el Constitucional, contraris i compensar Lizaso
En les instàncies nacionals, el demandant va seguir la via penal i civil. A la segona, el jutge de primera instància número 4 de Sant Sebastià va condemnar el governador civil a indemnitzar amb uns 30.000 euros, condemna que va confirmar l'Audiència Provincial de Guipúscoa. Posteriorment, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència i el Constitucional va rebutjar el recurs d'empara de Lizaso pels drets a l'honor i a la presumpció d'innocència. L'Estat pot ara demanar el reexamen de la sentència per part de la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg.
