Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 7 de d'abril del 2015 | 17:15
Opinió
Ignasi Faura
Advocat

Eleccions municipals i les esquerres

La conjunció de les eleccions municipals del 24M i les eleccions plebiscitàries del 27S ha generat diferents confusions entre les esquerres catalanes.

Es parla que les municipals afavoreixen  la preeminència del debat social sobre el nacional, de la fragmentació del vot local o de la major preocupació pels problemes immediats de la gent com a factors que prevalen per sobre del fet català. Com si tot plegat afavorís les esquerres i qüestionés el combat per la independència nacional que es dirimirà a les eleccions al parlament català del 27S.

A hores d'ara, a la vigília de la campanya de les municipals, tota aquesta boira es va aclarint. Perquè el marc de resolució dels greus problemes socials i la desigualtat no és principalment el de l'Ajuntament, que sens dubte pot ajudar en un sentit o altre, sinó el de l'Estat que és l'eina d'organització del poder de les classes dominants. El centre del debat social està en l'Estat més que en la capacitat d'actuar dels ajuntaments --uns ens, per cert, desproveïts de molts mitjans per les recents lleis centralitzadores d'Espanya tant a nivell de competències com de finançament.

Més que mai està clar que tenir ajuntaments plenament democràtics, al servei del  poble, amb competències i recursos per promoure l'equitat, la solidaritat i la participació als municipis, solament serà possible en el marc d'un nou Estat català, separat del model estatal espanyol d'una monarquia parasitària i d'unes classes oligàrquiques avaricioses que detenten tot el poder.
Ha estat el moviment social i ciutadà qui ha encapçalat la lluita"
És la força dels propis fets econòmics i socials, posats en evidència per la crisi, el que clarifica la unitat de la lluita nacional amb la municipal i la social a Catalunya. Avui no hi ha espai per una lluita social àmplia al marge de la lluita nacional, com ja succeí als anys 20 i ho plantejaven dirigents obrers com en Seguí, el Noi de Sucre, i en Lairet, o al anys 30 en Comorera, en Maurin i alguns dirigents cenetistes. A Catalunya una lluita social emancipadora requereix, en primer lloc, la consecució d'un marc nacional lliure, obert i radicalment democràtic. Tant sols la incomprensió d'aquesta realitat i de la història del nostre poble expliquen avui la profunda crisis del PSC , d'ICV-EUA  i la desorientació d'algunes noves plataformes sorgides de recents mobilitzacions.

Per contra és cert que les municipals afavoreixen una certa fragmentació del vot atesa la presència de diferents sectors socials i polítics arrelats en pobles o barriades, que també volen tenir presència als ajuntaments. Tot i que en l'actual situació la dispersió no és positiva i es penalitzarà, és evident que la conjunció municipal/nacional obligarà a configurar aliances de govern municipal, posant en primer pla la convergència o no amb el vot independentista de les eleccions del 27S, així com el compromís dels ajuntaments en la construcció del nou Estat català i la separació d'Espanya.

El 24 de maig la prioritat serà tenir governs municipals i alcaldes que assumeixin la millora dels municipis en el context del procés de construcció nacional i el triomf a les eleccions plebiscitàries següents. O, en el cas que no permetessin les eleccions del 27S, comprometre's activament amb la formació de l'Assemblea de Càrrecs Electes que proclami la independència de Catalunya.

La referència de les aliances municipals es balancejarà a l'entorn de la independència, tenint clar que tota millora social, avui, tan sols serà possible en aquest nou marc constitucional. Qui no ho entengui quedarà al marge dels fets i de la història. Com ja ha passat altres vegades. L'afició a fer-nos cada un el nostre món, o les aliances que ens agradarien, és interessant però poc rellevant. A Catalunya, des que el 9 de novembre el poble ja s'expressà lliurament, tot es decideix en funció de la independència.
El proper 24 de maig serà la primera volta de les eleccions per la llibertat i la independència del nostre poble"
Les municipals són importants per debatre el model de ciutat o poble que volem en el futur, la solució a les problemàtiques locals dels ciutadans i les formes de participació ciutadana en el govern dels ajuntaments. Fins ara, en les pròximes eleccions, aquests aspectes han aparegut poc. Tinc la impressió que la regeneració democràtica dels ajuntaments no es decidirà ara, encara que hi entrin nous agents polítics més propers a les persones, i perdin pes algunes velles formacions polítiques bastant deteriorades.

La imminència de les plebiscitàries del 27 de setembre condicionen el sentit del vot i reforcen el sentiment que els canvis es decidiran aleshores, tant la configuració dels poders institucionals, com el futur del país i també, per tant, la regeneració econòmica, social i política de la vida municipal i nacional. El fet que tot es decideixi el 27S arrossega els altres esdeveniments.

Al llarg de la història de Catalunya el braç popular, les esquerres, ha tingut un pes decisiu en la realització dels grans salts endavant del nostre país. L'avanç del republicanisme i l'obrerisme es féu primer als pobles i ciutats. Les eleccions municipals del 31 permeteren a Macià proclamar la República Catalana que precipità la caiguda de la monarquia. Avui les eleccions municipals del 24M a Catalunya han de permetre enfortir el front social catalanista i preparar amb èxit les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

El proper 24 de maig serà la primera volta de les eleccions per la llibertat i la independència del nostre poble. Es decidirà a la majoria de ciutats i pobles la constitució de governs municipals compromesos en la millora real dels seus ciutadans, del seu entorn  i de les llibertats nacionals, i s'han d'anomenar alcaldes que assumeixin la independència nacional.

De manera que el 27 de setembre els ciutadans de Catalunya estiguin en les millors condicions possibles per decidir l'inici del procés de construcció de la independència nacional i una Catalunya lliure, pròspera i solidària, en el context europeu. Aquesta ha de ser la principal contribució de les esquerres catalanes avui. Ha estat el moviment social i ciutadà qui ha encapçalat la lluita. Ciutadans! Tot ho decidirem en els propers sis mesos.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat