Són tantes les vegades que he sentit dir als tertulians radiofònics o televisius que millor seria evitar fer-los-hi propaganda (tinc molt present quan es parlava dels atemptats etarres), però acaben fent-los-hi.

Fa pocs dies que Xavier Roig, a l'Ara, tot parlant de la Carme Chacón, es preguntava: "Com es possible que algú de la talla de la senyora Chacón mereixi el nivell d'atenció que li han dispensat els mitjans de comunicació?" Però, ell també li dispensava aquesta atenció, com jo mateix faig ara. Es tracta d'un peix que es mossega la cua, i que no té solució de cap mena. Jo tampoc no voldria parlar de la senyora Chacón, però –com podeu veure– caic en el pecat que recrimino.

Serem capaços, algun dia, de passar olímpicament de tot allò que no mereixi la pena de ser comentat o d'evitar fer sortir a la llum pública persones d'una categoria humana de baixa estofa? Denunciar "el llistó cada cop nivell baix" dels nostres polítics és una forma de donar-los-hi un protagonisme que no mereixen pels propis mèrits.
Evito parlar de tot allò que es diu més enllà de l'Ebre sobre la Via Catalana. O potser ja ho he fet?"
Fer sortir a la llum pública notícies d'una pobresa evident, d'una indecència escandalosa, d'una perversitat extrema, d'una monstruositat que pot ofendre la sensibilitat dels oients i dels espectadors, és indigne d'uns mitjans de comunicació seriosos. Però, com evitar-ho sense ser titllats de deixar de complir els deures de la informació?

No li trobo cap mena de sortida. Prou m'hi rebel·lo cada vegada que passa, però continuo sense trobar el desllorigador. Si algú en sap la clau, sisplau, que me la faciliti. Li estaré eternament agraït. Mentrestant, seguiré pensant que els mitjans de comunicació fan el ridícul i un mal servei facilitant informació del tot prescindible, impròpia i indigna, o parlant de persones sense el més mínim interès.

I aquesta vegada evito parlar de tot allò que es diu més enllà de l'Ebre sobre la Via Catalana. O potser ja ho he fet?