Clar i català. El president Puigdemont acaba d'exposar els seus arguments per guanyar la qüestió de confiança. Ara, tot depèn de la votació de demà, 29 de setembre, per confirmar que sí, que el procés continua endavant i
que està preparat per concloure's de manera definitiva. Demà veurem quina és la reacció dels diferents grups parlamentaris i caldrà posar especial atenció a la intervenció de CSQP. El vot afirmatiu de la CUP està assegurat i tots plegats esperarem al debat de política General del proper 5 d'octubre on, amb tota probabilitat, sentirem més matisos, concrecions i arguments a l'entorn del full de ruta del Govern.
Les eleccions anticipades significarien, no únicament el fracàs del full de ruta engegat després del 27-S, sinó que segurament el procés d'independència resultaria ferit de mort."
Centro aquest breu article en algunes de les frases del president:
Qui no tingui cap intenció d'aprovar els pressupostos millor que ens estalviï el dubte i el temps i demà no m'atorgui la confiança que reclamo.
Més clar, l'aigua.... i referendat per la rotunda afirmació anterior que, si no hi ha pressupostos anirem a eleccions. Les intencions del president i del Govern són, doncs, molt transparents. La responsabilitat passa a ser únicament i exclusiva de la CUP.
La seva negativa, no ja a aprovar els pressupostos del 2016, sinó ni tan sols a debatre'ls, ja va ser molt difícil d'explicar i més encara de justificar quan –i el president s'ha encarregat de recordar-los-hi- incloïen el major percentatge social (un 73,6%) que mai havia tingut cap altre pressupost .
La CUP no podrà de cap manera carregar amb la responsabilitat de les conseqüències derivades de no aprovar el pressupost per al 2017. Les eleccions anticipades significarien, no únicament el fracàs del full de ruta engegat després del 27-S, sinó que segurament el procés d'independència resultaria ferit de mort.
Tothom hi té una responsabilitat assignada, també nosaltres, per fer possible un referèndum acordat.
El president demostra ser un gran estratega polític. Planteja de nou, per darrera vegada, la proposta del referèndum acordat. Volem un referèndum pactat. Sabem que és la millor solució per culminar el procés d'independència, però no depèn exclusivament de nosaltres i el president trasllada la responsabilitat d'establir o no una negociació, no només al Govern espanyol en funcions, sinó a tota la classe política espanyola.
Aquest plantejament és el que fins i tot fa aplaudir Coscubiela. Perquè el referèndum és el punt de trobada del 80% de la societat catalana. I cal demostrar (una vegada més, sí!) que l'Estat espanyol ens nega aquest dret elemental, el dret democràtic a decidir el nostre futur com a país. Quan aquesta negativa es torni a produir, veurem llavors quina serà la posició de l'esquerra sobiranista.
La resolució de la demanda catalana es farà, per tant, d'aquesta manera: o referèndum, o referèndum.
La frase més rotunda de tot el discurs: referèndum o referèndum. Disposats a parlar del que calgui amb l'Estat espanyol, data, pregunta, quòrum de participació i aprovació... del que calgui, però, amb acord o sense, hi haurà referèndum la segona quinzena de setembre.
L'oferta a l'Estat no caduca, però no paralitza.
El full de ruta continua i amb la concreció d'unes dates molt importants. Les estructures bàsiques d'Estat, les lleis necessàries i el finançament preparat per resistir els primers mesos estaran a punt el mes de juny de 2017.
La segona quinzena de setembre la paraula la tindrà la ciutadania d'aquest poble.
Referèndum o referèndum.