remot com ho és el socialisme per als partits socialistes,com apunten alguns periodistes nostàlgics dels vells temps.Ara que ens acostem a la fase decisiva no ens pot entrar una mena de pànic de les altures sobre la culminació del procés. Ara cal afrontar de cara el seu principal obstacle: la criminalització del resultat de les eleccions del 27 de setembre per part de l'Estat espanyol. Ara no és el moment d'acovardir-se perquè l'única alternativa és la claudicació, l'acceptació de la castració química imposada per la sentència del Tribunal Constitucional.

Ara no és el moment d'acovardir-se perquè l'única alternativa és la claudicació, l'acceptació de la castració química imposada per la sentència del Tribunal Constitucional"

Ara és el moment de portar el full de ruta del procés constituent fins a les seves darreres conseqüències. Fer-ho forçarà l'Estat espanyol a complir les seves amenaces de multes, inhabilitacions, processaments penals i finalment presó. Totes elles estan presents en la sentència del Tribunal Constitucional contra la resolució del nostre Parlament de 9 de Novembre de 2015. Fer-ho significa assumir la suspensió del Parlament i la Generalitat i les seves derivades com el control de la ràdio i la televisió catalanes, el sistema educatiu i la policia catalana. Perquè l'Estat espanyol suspendrà l'autonomia catalana abans de permetre unes eleccions constituents com les que s'inclouen en el full de ruta independentista.

Hem passat de la fase de la il·lusió i la llibertat d'expressió a la fase del dolor, del sofriment que ens infligirà l'Estat espanyol"

La "fase penal" del procés ja està en marxa. La fiscalia de l'Audiència espanyola ja investiga el regidor Joan Coma, de Capgirem Vic per un suposat delicte d'incitació a la sedició. El batlle de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs, ha rebutjat les amenaces de l'antic Tribunal d'Ordre Públic per la moció aprovada al consistori de suport a la resolució del 9-N. Hi ha molts més casos.

Hem de convertir la criminalització de la majoria independentista en un boomerang que colpegi al Regne d'Espanya en el seu retorn. Ja ho vàrem aconseguir amb la primera consulta sobre la independència d'Arenys de Munt. La denúncia de l'advocacia de l'Estat i l'ordre judicial no va impedir la seva celebració, sinó que li va donar més notorietat i va desencadenar totes les consultes populars que la van seguir. Ara estem en un nivell molt més elevat perquè estem en la fase de multar, inhabilitar, jutjar i empresonar.

Portar fins a les darreres conseqüències la desobediència civil des de les institucions és l'única manera de posar de manifest el caràcter antidemocràtic de l'Estat espanyol davant dels seus ciutadans demòcrates i davant la comunitat internacional"

Ja no estem en una fase d'opinions i manifestacions. Hem entrat en la fase de la violència jurídica, de la violència d'Estat. Hem entrat en una fase que afecta de ple la legalitat espanyola, que està lligada per tractats de drets humans amb la legalitat i els Tribunals europeus i amb la Carta i els Pactes internacionals de les Nacions Unides. Hem passat de la fase de la il·lusió i la llibertat d'expressió a la fase del dolor, del sofriment que ens infligirà l'Estat espanyol.

Portar fins a les darreres conseqüències la desobediència civil des de les institucions és l'única manera de posar de manifest el caràcter antidemocràtic de l'Estat espanyol davant dels seus ciutadans demòcrates i davant la comunitat internacional. Només l'empresonament dels representants democràtics del poble català posarà el cas català al centre de l'agenda europea i internacional. Només l'existència de presos polítics a Catalunya colpirà l'opinió pública europea al nivell dels problemes d'Ucraïna o dels refugiats de la guerra de Síria.
Un cop l'Estat espanyol acompleixi les seves amenaces, com es presentarà el seu President de Govern a les reunions amb els seus col·legues de la Unió Europea? Que respondrà quan li preguntin per l'empresonament de la Presidenta del Parlament i el President de la Generalitat i amb el Parlament i la Generalitat suspesos? Com justificarà aquesta violència jurídica i política davant un comportament català impecablement democràtic?. En aquest moment el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya deixarà de ser un afer intern espanyol. Sobretot si hem treballat per tenir defensors entre els Estats membres de la Unió.

Per aconseguir que la criminalització dels resultats del 27-S rebotin contra el Regne d'Espanya cal construir les "estructures de resistència" que apuntava en un article anterior. Bastir aquestes estructures hauria de ser l'eix central de l'actualització de l'estratègia de l'ANC en la seva propera assemblea. La majoria del nostre poble ja ha afirmat en grans manifestacions, en la consulta del 9-N de 2014 i en eleccions la voluntat d'independència. Hem de passar dels grans actes d'afirmació nacional a grans actes de resistència nacional. Hem d'organitzar grans mobilitzacions de solidaritat amb els regidors i les entitats investigades per sedició. L'estratègia per la independència ha de demostrar a l'Estat espanyol i al món sencer que estem preparats per al sofriment, per a les multes, per a les inhabilitacions, per a la presó, en definitiva per a la resistència. Hem de demostrar als poders espanyols que el poble català i els seus representants electes estan estretament units i decidits contra la criminalització de la nostra voluntat d'independència. Hem de demostrar al món que des de les institucions i des del carrer la majoria de catalans som capaços de seguir el camí marcat per Gandhi, Martin Luther King i Nelson Mandela.