Poques vegades, escric com un dels fundadors de CDC i avui ho faig sense cap tipus de ressentiment ni esperit miserable vers Jordi Pujol i menys encara vers un espai polític i d'una certa manera d'ésser de la bona gent sobiranista que ha estat i encara és,en gran part, la columna vertebral del gran gir cap a la independència
que ha viscut Catalunya juntament amb els republicans creadors de l'independentisme modern i la seva estratègia.
Aquest dissabte caldria que tots els convergents de l'aparell, fins i tot Artur Mas, siguin capaços de fer catarsi. El que ha passava al partit ho sabien. Era part de la seva normalitat i ho toleraven fent-se els sords i/o els cecs. Tot i això, entre ells també hi trobem una gran majoria de gent honrada i valenta ,tot i que un tant innocent, com Josep Rull que han acabat per ser apartat de la primera línia després d'haver estat la punta de llança de l'independentisme en el si del partit.
La renovació ja comença a implicar aspectes positius. Així, per exemple en el Punt diari d'aquest dijous es menciona que Homs, Rasputin de Mas, cec i sord amb els errors del Pujolisme i culpable de les mancances de Mas no formarà part de la nova direcció. I és que només faltaria tenint en compte ambdós fracassos consecutius com a cap de cartell a les eleccions espanyoles. També sembla que dos homes treballadors però que s'haurien cremat com Coromines i Sànchez tampoc continuaran. Evidentment això implicarà un canvi.
Tot i això detecto que Mas continua exercint amb certs tocs autoritaris. Un Mas al que se li ha d'agrair moltes coses però al que se li pot retreure que no ha estat capaç de configurar equips i al voltant del qual s'ha acabat consolidant un entorn nefast. Crec, per tant, que Mas s'hauria de plantejar el seu futur i quin paper ha de jugar en la nova convergència
Cal una nova convergència?. És clar que si. Els convergents, n'estic segur, continuen comptant amb el seu espai, encara que aquest estigui ara mateix una mica malmès i amb uns votants que continuen responent al que durant anys ha representat el pujolisme. A més a més, compten amb persones d'una gran vàlua que representen saba nova pel partit com l'actual president Carles Puigdemont o Neus Munté sense oblidar multitud de perfils procedents de la JNC i del món local. Hi ha pedrera hi ha futur!. En aquest espai també hi trobaríem Demòcrates que amb una estructura innovadora ja és una nova realitat.
Pel que fa a al que ha estat el nom del partit i la necessitat o no de canviar-lo. Només vull recordar que Josep Maria Cullell i jo mateix ja vàrem intentar en el cinquè congrés del partit, després de guanyar-lo de forma aclaparadora, que aquest es passés a denominar PNC. (Partit Nacionalista Català). Que vist el que ha acabat succeïnt, potser es tractava en aquell moment d'una proposta massa arriscada i avançada en el temps però amb més recorregut del que hom podria haver pensat. Vull dir amb tot això, que tot i que no crec que el nom sigui el més important caldrà escollir-lo amb molta cura per no ferir la sensibilitat d'aquells, que no obstant tot el que ha passat, es continuen sentint profundament convergents.
No hem d'oblidar tampoc, que en el si de convergència caminen junts, com ja ho feien l'any 1974 a Montserrat, on suposadament es va crear CDC, socialdemòcrates, democràtes d'inspiració cristiana, lliberals, gent de dretes i conservadora. I que és precisament aquesta diversitat i aquest complexe "artilugi" polític el que va permetre, en el seu moment, les majories absolutes de Jordi Pujol. Ara, doncs caldrà tenir-ho en compte i tot i que la societat ha canviat molt i gira cap a una opció més progressista la nova convergència no es pot deixar ningú pel camí. La nova formació, doncs, haurà de comptar amb un marc ideològic prou ampli en el qual tots els grups que la conformen s'hi puguin continuar sentint identificats.
No voldria acabar sense fer un petit homenatge als centenars de dirigents i militants històrics de la formació, alguns dels quals ja no es troben entre nosaltres, dels que cal respectar la seva obra, ja que sense ells aquesta no hauria estat possible. I tot i que sé que pot aixecar certa polèmica vull manifestar també, amb l'autoritat que em dóna ser un dels fundadors del partit que posteriorment va ser expulsat per intentar lluitar contra la corrupció, que és molt necessari que es preservi la herència positiva del pujolisme. Un pujolisme base de la nostra construcció nacional, feble si es vol, de la que estem gaudint en l'actualitat.
Respecte,doncs, per a la convergència històrica, per a Jordi Pujol i per a tot els històrics que l'han fet possible.
Miquel Sellarès
Fundador de CDC
