Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 26 de de juny del 2015 | 17:07
Opinió · Política
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC

ANC: el gran repte

L'Assemblea va néixer per morir d'èxit, amb la independència.

Va ser concebuda en la Conferència nacional per l'Estat propi, el 30 d'abril de 2011, després de quasi 20 mesos de cuina a foc lent, i ho va fer en un moment en el que els partits polítics catalans anaven per un cantó –pacte fiscal i subordinació total a l'Estat espanyol- i la societat civil per un altre, generant les seves pròpies propostes i organitzacions al marge dels partits.

Només quatre anys després d'aquella Conferència estem a un pam de la independència (Partal dixit) i el panorama polític català ja no s'assembla gens al d'aquells moments. Tot s'ha tensat, i els partits han patit més que ningú aquesta tensió. No estaven preparats per aquest gran canvi i l'Assemblea sí. L'ANC no ha de mantenir-se protegida i allunyada del debat que ha provocat. Viu i s'enforteix en aquestes circumstàncies.

L'Assemblea és plural, és transversal i és unitària. Ha après a ser-ho i és el seu millor potencial. Que en el seu sí hi convisquin gent de tots els partits independentistes amb una gran majoria de gent que no ha militat mai o que havia abandonat militàncies frustrants no vol dir que hi hagi contradiccions entre uns i altres. En tot cas, només n'hi ha entre els que, sent militants de partit, estan a l'Assemblea per fer de corretja de transmissió dels seus partits i la resta. Són pocs, tot i que entre la bona fe de la majoria i que estan ben organitzats, alguns han arribat als òrgans de coordinació, a nivell d'algunes territorials o al Secretariat Nacional. A l'Assemblea he trobat, arreu, molts més militants de partit que, en tot cas, fan de corretja de transmissió dels valors de l'Assemblea cap els seus partits. I potser per aquí plora la criatura...

Hem arribat on alguns es temien des de l'inici. No és l'escenari ideal, però tampoc és una sorpresa ni un problema irresoluble. Els partits no han fet bé la seva feina i a l'Assemblea li toca assumir la responsabilitat, amb decisió i coratge (i que em disculpin alguns partits per posar-los tots al mateix sac, però l'objectiu d'aquest article no és analitzar perquè els partits es comporten com ho fan). Assumir la responsabilitat potser també els toca a l'AMI i a Òmnium, però no tinc gens clar que els primers puguin fer-hi gaire en les properes setmanes –estan immersos en els relleus lògics després de les eleccions municipals- i els segons semblen estar, com sempre, dubtant si han de posar la seva històrica entitat en perill o, ja que s'hi han posat, jugar a fons, fent costat a l'Assemblea.

Hi ha risc de trencament a l'ANC? Doncs sí. I encara que sigui d'una minoria, cal evitar-lo. Hi ha risc sobretot si el debat i la decisió queden circumscrits a àmbits reduïts (el Secretariat nacional o a una consulta ràpida que només permeti la participació dels més actius o dels que responguin al "pito" del seu partit, com ja ha passat en alguna ocasió). Aquest problema potser hi seria si es fa una consulta on hi participin més o menys els 20% dels associats, més o menys els mateixos que van participar en les passades eleccions internes... unes vuit mil persones. Sent moltes -6 vegades més que els que varen votar a Unió-, seria un fracàs no mobilitzar-ne almenys el triple.

L'Assembla sortirà reforçada internament i amb força per negociar amb els partits si el debat és públic i obert a tothom (no podem prendre les decisions com les prenen els partits polítics, des de la cúpula dirigent) i si la participació és alta, altíssima, i si decideix "posar les urnes"  (una pels associats i una altra pels que no ho siguin?) perquè hi participi tothom qui vulgui. És la millor oportunitat per retrobar la il·lusió, començar la gran mobilització que ens ha de portar a la victòria final el proper 27S  i la millor oportunitat per començar a fer les coses diferents a com les han fet els partits polítics tradicionals. Volem canviar les coses? Comencem predicant amb l'exemple. Ho vam fer canviant el Secretariat nacional en plena fase decisiva del procés i ara és l'hora de demostrar que hi hem sortit guanyant.

I què hem de consultar? La meva proposta és clara i simple: hem de fer una proposta de com ha de ser aquesta candidatura, més enllà dels interessos partidistes d'uns i altres, de com s'ha de configurar i amb quin Full de ruta s'ha de presentar i sotmetre-la a consulta... amb una doble pregunta:  si estem d'acord en que l'ANC assumeixi la iniciativa de promoure la candidatura d'unitat i, si es vota favorablement, que la candidatura es configuri a partir de la proposta de l'ANC que, lògicament, s'ha de fer pública i ha de figurar en la papereta de vot (en l'anvers?) . Cal buscar la èpica del doble SÍ i reprendre el camí que mai havíem d'haver abandonat. Com que no tinc cap dubte que el resultat serà un SÍ, SÍ rotund, és molt probable que, amb aquesta perspectiva i els resultats d'algunes enquestes recents, serà molt més fàcil que els partits seguin, parlin i arribin a un acord. Ens convé a tots!.

Tenim temps, tot el temps per fer-ho bé. No tenim temps per equivocar-nos, malbaratar esforços i frustrar les esperances. El 27S comença tot.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pere Pugès
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC
Opinió · Política
Desobeir o vèncer
Opinió · Política catalana
11S/2016: El procés es reactiva
Opinió · Societat civil
Viure lliures en un país lliure
Opinió · Societat civil
Transversalitat i ANC
Opinió · Societat civil
Eleccions a l'ANC
Opinió · Política catalana
L'acord necessari o el possible?
Opinió · Societat civil
Sortir de la crisi
Indica publicitat