La taxa d'atur del quasi 20% de població activa no prové ni de la falta d'eficiència dels treballadors catalans, ni d'una falta de capacitat industrial ni d'una mancança d'esperit empresarial. La causa del pou en que es troba Catalunya és el dèficit fiscal del 10% del PIB que ens imposa l'Estat espanyol. El País Basc té una estructura productiva similar a la catalana i només la meitat de la taxa d'atur gràcies al Concert Econòmic. Les empreses catalanes exporten el 25% del total espanyol i el nostre país rep una proporció similar de turistes estrangers, fets que demostren el nivell productiu de Catalunya.
La causa de la situació catastròfica de les finances de la Generalitat no és la gestió de l'anterior govern
També calia proclamar que la situació de quasi fallida econòmica de la Generalitat de Catalunya no prové del malbaratament de recursos públics, sinó de l'espoliació fiscal espanyola. El nostre país no té un nombre excessiu de treballadors en els serveis públics, com Grècia, Portugal o Espanya. Tot el contrari, té la proporció més baixa d'Europa de funcionaris sobre el total de la població activa. L'Estat del Benestar del que disposem i el nivell d'inversió pública no superen el nostre nivell de producció. Tot el contrari estan per sota.

La causa de la situació catastròfica de les finances de la Generalitat no és la gestió de l'anterior govern, sinó el sistema de finançament que ens imposa l'Estat espanyol. Aquest és el responsable tant de la situació financera de la Generalitat com de les retallades que es veu obligada a fer. Si els impostos que paguem els catalans es quedessin a casa nostra Catalunya hauria sortit de la crisi com ho han fet els països del cor d'Europa. Podríem tenir una taxa d'atur del 4% com tenen Àustria o Holanda, o el 6% d'Alemanya.

Només el mal finançament fiscal català obliga a passar la vergonya que el nostre Govern hagi de retardar el pagament a les residències dels nostres ancians i minusvàlids. Només el dèficit fiscal és el culpable de la gasiveria amb les persones més febles de casa nostra com en el cas del PIRMI. Només els 20.000 milions d'euros que cada any no tornen dels nostres impostos obliguen a retallar l'ensenyament i la sanitat catalanes. Només les inversions públiques en infraestructures i en recerca per sota del nostre potencial fiscal afebleixen la competitivitat de l'economia catalana en el mercat mundial.
Catalunya no és Grècia, viu per sota de les seves possibilitats
Per aquesta raó és absurd i contraproduent que el debat polític giri al voltant de retrets per l'herència rebuda del tripartit per un cantó i les retallades de l'Estat del Benestar per l'altra. Aquesta picabaralla ens fa oblidar que Catalunya no és Grècia, que Catalunya viu per sota de les seves possibilitats i que l'únic culpable de la crítica situació de la societat catalana i de les nostres finances públiques és l'opressió fiscal de l'Estat espanyol.

Espanya ha viscut i viu per sobre de les seves possibilitats. Espanya sense la producció, les exportacions, els ingressos per turisme de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears té una situació similar a la de Grècia o Portugal. Aquesta és la realitat incontestable. Aquesta és la realitat que ha d'obrir els ulls a la societat catalana. Aquesta és la realitat que han de proclamar els nostres dirigents polítics i que ha de dissuadir-los de barallar-se entre ells. Aquesta realitat ens ha de portar a afrontar amb la màxima urgència la separació de l'Estat espanyol, perquè no retalli el nostre futur. La perspectiva d'anys de retallades, el futur de reducció del nivell de vida com a Grècia, però aplicat de manera més lenta, ha de sotragar el nostre poble. Ha de disposar-lo a superar els tabús i les pors i seguir els passos dels vint països d'Europa que han esdevingut independents des de 1991.