Aquests dies, enmig de la frenètica actualitat sobre el rescat i la intervenció de l'Estat espanyol, m'ha vingut al cap l'expressió "l'estat del benestar dels rics". És una expressió que pot semblar demagògica, però que reflecteix molt bé el que es percep entre tanta opacitat i maquillatge. L'expressió no és meva, és de Bauman. Admiro l'art que té aquest sociòleg de prestigi internacional: posa significat a la realitat que ens envolta, encara que sigui la nostra realitat, la més contemporània, la que vivim, la que és més difícil d'interpretar. I li posa un significat clarivident.
En plena crisi econòmica i financera nord-americana preguntaven a Bauman sobre l'estat del benestar i ell responia que feia temps que l'estat del benestar era "l'estat del benestar dels rics". Aquell estat que destina la major part dels recursos públics a rescatar el sector privat, empresarial i financer, i a retallar polítiques públiques, drets socials i els pilars bàsics de la igualtat d'oportunitats. I per a fer què? Per continuar el mateix rumb, per no aprendre del passat, per tornar a confiar en l'endeutament i el consum i la desregulació.
L'expressió de Bauman, clara i gràfica com poques, es va confirmar quan el govern nord-americà va fer públics els ajuts que havia destinat als sectors privats l'any 2006: cap a 92.000 M de dòlars a grups empresarials com General Motors o IBM, i uns 700.000 M de dòlars a rescatar entitats bancàries i financeres (un 10% referent a primes addicionals per alts directius). I, com deia, això és el que es percep aquests dies amb el rescat europeu a l'Estat Espanyol.
Deixem clara una cosa d'entrada: una de les condicions del préstec que l'Eurogrup concedeix a l'Estat Espanyol és precisament que l'Estat accepti sotmetre's a la tutela i als requisits que imposa la UE. I això vol dir que la UE supervisarà les polítiques econòmiques, el Pressupost General de l'Estat i les ràtios de dèficit públic. Ras i curt: Espanya és un estat intervingut, com Grècia o Irlanda.
La factura la pagarem entre tots, amb noves retallades i més pujades d'impostos. Heus aquí, doncs, 'l'estat del benestar dels rics'"
L'operació salvarà algunes entitats financeres que han jugat amb el diner fàcil i que són responsables de la situació actual. Les mateixes entitats que amb la connivència de molts polítics irresponsables, han finançat obres faraòniques de l'Estat i d'algunes comunitats autònomes. Unes obres faraòniques que no s'han planejat des de la racionalitat econòmica, sinó a partir d'un nacionalisme d'Estat aclaparador.
I, és clar, la pregunta del milió, la pregunta que rau en l'expressió de Bauman és: qui en pagarà la factura? Doncs la factura la pagarem entre tots, amb noves retallades i més pujades d'impostos. Heus aquí, doncs, "l'estat del benestar dels rics". M'atreveixo a dir que Bauman sentenciaria, a més, que aquesta intervenció comportarà més espoli fiscal per al nostre país. Nosaltres pagarem un doble preu: més espoli fiscal és més espoli social.
I què hem de fer davant d'això? Doncs almenys tres coses. D'entrada demanar a l'Eurogrup que sigui més transparent del que mai ho serà l'Estat espanyol i que ens expliqui sota quines condicions ha concedit el crèdit. Què en demanarà a canvi? Un allargament de les pensions, un augment de l'IVA...?? Els que pagarem la factura tenim el dret a saber-ho. En segon lloc, sol·licitar a l'Eurogrup que posi racionalitat econòmica en les decisions que ha de prendre l'Estat espanyol a partir d'ara i exigir que abandoni el nacionalisme d'estat que li fa defensar, per exemple, el corredor central enlloc del mediterrani. I, en tercer lloc, reclamar al President Mas que tingui veu directa en el marc de la intervenció europea, que expliqui que hi ha uns ciutadans cornuts i que a sobre paguen el beure (o el deute!), i que posi via cap a l'anomenada "transició nacional", que com molt bé diu el President Junqueras, si creiem en el nostre país, si som nosaltres els que decidim, ens en sortirem!