Hi ha moltes raons perquè això hagi estat així i algunes d'elles ens donen pistes sobre com podem con­tin­uar per fer que l'independentisme sigui àmpli­a­ment majori­tari el dia 27 de setem­bre. En vull ressaltar dues, per mi essencials.

La il·lusió és potser el fenomen més impor­tant. Il·lusionar-se dóna una força indi­vid­ual­ment i col·lectivament molt difí­cil d'avaluar, però sense cap mena de dubte extra­ordinària. Aquest fenomen ens dóna ener­gia, ens fa deixar en segon terme altres qües­tions, fa que ens emo­cionem i que ens donem les mans amb el del costat sense preguntar-​nos qui és, on milita o quin idioma parla. Se'ns dubte la il·lusió ha estat deter­mi­nant en molts moments, ha fet que mobil­itzés­sim més d'un milió de per­sones quasi sense adornar-​nos-​en i ha fet que ens costi emple­nar el Palau Sant Jordi quan més ens ha mancat.

Jun­ta­ment amb la il·lusió, la uni­tat. Van rela­cionades. La uni­tat gen­era il·lusió i la il·lusió uni­tat, però s'han de cuidar les dues per sep­a­rat. Uni­tat vol dir blindar-​se, vol dir uni­tat d'acció, vol dir no generar dubtes els uns dels altres, vol dir enten­dre que tots som impre­scindibles i que si algú al nos­tre costat coix­eja, en l­loc de titllar-​lo de "boti­fler" li hem de donar la mà i un copet a l'espatlla per animar-​lo.
La clau està en que els dos blocs siguin capaços d'entendre's i pactar amb lleial­tat"
Uni­tat vol dir com­pa­ny­erisme: allò que, en fut­bol, enten­dríem com passar-​nos molt la pilota i no quedar-​nos-​la per inten­tar mar­car sols amb el risc que acabi en mans de l'adversari. Uni­tat vol dir enten­dre que som una pinya i que una pinya ben unida és irrompi­ble. Només es podria tren­car amb foc, i així i tot, fotria una explosió prou grossa com per destrossar el que hi hagi a l'entorn.

De cara al 27 de setem­bre ja es comen­cen a pre­vi­su­al­itzar els dos grans blocs de l'independentisme. El primer, encapçalat pel Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat, Artur Mas, amb una llista molt potent de gent preparada, gent nova, gent molt trans­ver­sal. L'altre, una llista entre la CUP, Procés Con­stituent i potser d'altres per aque­lls que volen la inde­pendèn­cia i una mena de rev­olu­ció social incerta.

Que pre­sum­i­ble­ment hi hagi aque­sts dos grans blocs de cara al 27 de setem­bre és una molt bona notí­cia, i és que són dos blocs amb sen­tit i capaços de generar il·lusió. La clau està, doncs, en veure com es con­soli­den les dues opcions i sobre­tot: que en primera posi­ció guanyi la llista del Pres­i­dent que és qui ha pilotat i ha de con­tin­uar pilotant el procés des d'un punt de vista estratègic i de pro­jec­ció inter­na­cional.

I segon, que els dos blocs siguin capaços d'entendre's i pactar amb lleial­tat ente­nent que primer és la inde­pendèn­cia entesa com a eina per poder fer tot seguit els can­vis socials que les noves majories par­la­men­tàries decideixin. Així, doncs, il·lusió i unitat!