Ens ha deixat en Jaume Curbet, gran persona tant en el pla personal com professional. Altres glosaran la seva figura i el gran paper que ha tingut en la seguretat en general i particular a Catalunya. Però deixeu-me que avui m'acomiadi del mestre.
Mestre que fins en el darrer moment ens ha donat una lliçó de dignitat i serenitat, discreció i humilitat, que sempre l'han caracteritzat.
Ara fa unes setmanes va presentar el seu últim llibre i va organitzar unes darreres sessions amb la UOC a Girona i Barcelona. I malgrat els seus últims anys es van caracteritzar per les classes, direcció de projectes de recerca i redacció de llibres, s'ha de situar a en Jaume com un humanista de la seguretat. Dominava l'anàlisi, la reflexió, l'ensenyament o la pedagogia de forma transversal, des de la policia, els bombers fins la protecció civil. Des del propi individu, passant per les comunitats i fins al món global. Feia fàcil i entenedor situacions complexes. Feia pensar i reflexionar. Quan volia respostes, ell em feia preguntes... Fidel al país però crític amb l'entorn.
En Jaume és el meu mestre i no n'he après prou. Jo, i molts més, hem estat els seus alumnes, i ens queda com a homenatge i bons deixebles, en cada àmbit de la seguretat on estem, mostrar que ens ha quedat quelcom d'ell, del seu bagatge, dels seus ensenyaments.
Seguirem treballant, humilment, per a la seguretat del nostre país, amb sentit autocrític i rigorós, i en anys la seva figura seguirà essent la nostra roca de Tànios.
