En un article al diari La Vanguardia el periodista i escriptor, Francesc- Marc Àlvaro es mostra contundent en relació a la missiva de Gonzàlez "la carta que González adreça als catalans em va produir una sensació semblant al fàstic" i afegeix "En la meva modesta opinió,
Barcelona ·
el missatge principal de l'article de González és una idea tan extravagant com perillosa: una hipotètica victòria sobiranista no influirà gens ni mica en la realitat. Ras i curt: votar és un exercici inútil."
Així, per Àlvaro "L'amenaça catalana justificarà moltes coses. Improvisació? Mesura desesperada? Electoralisme per mantenir el Govern d'Espanya? De tot una mica. La carta de González i el canvi de la llei del TC impulsat pels populars participen -matisos a banda- d'un mateix estat d'ànim i d'una mateixa lectura primària i errònia dels fets de Catalunya, que parteix de dues premisses: a) mort el gos, s'ha acabat la ràbia; b) els vots seran paper mullat"
I conclou "A Madrid van molt tard, i ho saben".
