-ruptura democràtica, pla de xoc, procés constituent–, amb mesures concretes molt allunyades del programa polític de la CUP"aquest encara no s'ha produït.

Així, critica " Que es pretengui que la CUP deixi de ser la CUP és un error gros, una greu" i  mostra la seva indignació pel fet que Francesc Homs traces  "unes "línies vermelles" que imposaven quatre exigències per continuar negociant, quan no eren, de fet, sinó unes forques caudines sota les quals hauria de desfilar la CUP de genolls i demanant disculpes per haver encetat la fina pell democràtica de la majoria (relativa) independentista".

Afirma Jòdar que "La CUP no té pressa; el recorregut que tenim al davant demana calma, perseverança, i molta cura per mantenir i ampliar grans majories alineades amb el procés. La suma de clienteles particulars no fa el tot que necessitem. Cal mirar lluny" i que  "no descobrim res si afirmem que CDC ha aplicat les pitjors retallades antisocials des de finals de la dictadura; que té sis investigacions obertes per causes de corrupció major; i que ha gestionat el procés confonent país amb partit i amb persones".

I acaba "A tall de conclusió: s'ha d'esperar de la CUP un compromís permanent amb la llibertat política, la justícia social i la radicalitat democràtica; i acceptar els deu vots que ofereix per a la investidura d'un president mancomunat i de consens" i afirma que això sap "pot menar a un escenari -no desitjat- de noves eleccions anticipades"però que si aquest és el cas "la CUP sabrà explicar on som i per què hi som; i els catalans decidiran, amb rigor, saviesa i urgència social, quin –qui— lideratge volen per al procés i quin –què, quan, com– futur volen per al país"