L'economista David Basora ha dit a un article que una política pressupostària determinada "no és suficient si no va acompanyada d'un altre instrument essencial, la política fiscal, que se centra en la recaptació impositiva".

"És l'efecte combinat --ha explicat-- de totes dues coses el que es converteix en una arma poderosa i noble, que pot fer que els ingressos públics igualin el nivell de despesa, i no només per fer front al que és urgent sinó també al que és important, a la despesa requerida per al bon desenvolupament econòmic, social i cultural".

A l'article L'austeritat i la política econòmica catalana Basora hi ha dit que la "limitadíssima competència en política fiscal --i no em refereixo aquí al seu dèficit fiscal, àmpliament estudiat i documentat, que també cal tenir en compte com a handicap-- no li permet [a Catalunya] enfortir-se, encara que disposi d'una certa capacitat pressupostària", per la qual cosa Basora ha sentenciat que Catalunya, "amb l'únic instrument disponible, el pressupostari, espera que l'entorn fiscal, dictaminat fora del país, li pugui ser favorable".

"L'austeritat és el plat que li hem servit a la crisi econòmica perquè aquesta se sentís confortable. Al nostre país, però, és pràcticament l'únic plat que podíem elaborar d'acord amb la minúscula cuina de què disposem. Tot i així, els cuiners els tenim, magnífics, els productes també, sabem servir-los amb cura i tenim la taula parada des de temps immemorials. Potser que ampliem la cuina" ha conclòs.