El periodista Antoni Batista ha indicat a un article publicat a El Triangle que Sortu "no serà un partit convencional ni clàssic" però que té "claríssim" què volen i com arribar-hi.

A l'article Sortu surt de la clandestinitat Antoni Batista ha dit que Sortu té clar que vol un Estat "independent, propi, socialista i euskaldun, amb força de feminisme i el paper destacat que correspon a la comunicació en un ecosistema de la notícia immediata", uns flancs que, segons l'autor de l'article, també duu l'esquerra abertzale "al seu cariotip".

"Les dones de l'esquerra abertzale sempre han tingut molt paper, des de la primera línia d'ETA fins a l'entorn polític, on van ser capaces d'articular el moviment Ahotsak (Veus)" ha recordat Batista, qui també ha destacat el factor de la comunicació al si de Sortu: "La comunicació la tenen igualment molt desenvolupada, amb molts estrategs". 

Per que fa a la manera que Sortu té d'assolir l'Estat propi, Batista ha indicat que segueix el següent modus operandi: "Declaració unilateral d'independència, des d'un Parlament de majoria àmplia, amb reconeixement de tercers països i organismes internacionals, que tenen prou treballats des del Grup Internacional de Contacte, Lokarri, L'Esgléssia, el lobby acadèmic americà de Reno i un Parlament Europeu en el qual aspiren a doblar els seus representants".
El Govern espanyol veu amb preocupació la possible majoria abertzale i torna a la recepta de forçar les lleis per a evitar-la"
L'autor de l'article, però, ha sentenciat que Sortu vol arribar fins a aquesta etapa amb "prudència i paciència": "No proclamaran la independència l'endemà de les eleccions, i el camí serà unitari o no serà. Per això s'han afanyat a deixar clar que l'aposta del pacte abertzale d'EH Bildu la marca amb la qual concorreran a les pròximes eleccions, es manté ferma i vigent".

Pel que fa a les properes eleccions basques i a l'intenció de vot que ja s'ha fet patent a través d'enquestes d'opinió, Batista ha assegurat que "quedi com quedi l'hemicicle, [...] l'eix poder-oposició serà clarament basc, i Espanya quedarà als llindars", una situació que segons l'autor serà "completament nova" en tots els mapes autonòmics. "El Govern espanyol ─ha conclòs─ veu amb preocupació aquesta possibilitat de majoria abertzale, parla de perill de la unitat d'Espanya i torna a la recepta de forçar les lleis per a evitar-ho, en aquest cas amb l'estudi encarregat pel Ministeri de l'Interior per tal que puguin votar els teòrics exiliats."