"El que comença a preocupar és que, com si estiguéssim al segle XVI, les autoritats europees no parin els peus a aquesta colla d'insensats".
El professor de dret de la Universitat Pompeu Fabra, Hèctor López Bofill, ha lamentat que el govern de la Generalitat hagi "renunciat a tenir una veu pròpia a l'exterior per tal de desmarcar-se de les bestieses espanyoles".
A l'article Hèctor López Bofill ha dit que "sobta i decep" l'actitud del Govern dels millors, i ha dit que el president Mas "podria explicar als líders europeus els greuges que el país pateix per continuar assimilats a les decisions d'una política econòmica nefasta". "[Mas] Podria dedicar-se a desvetllar complicitats internacionals tot oferint la possibilitat de la secessió com a càstig a l'actitud pròdiga i grandiloqüent d'una Espanya obstinada a dinamitar els pilars de l'ordre europeu" ha continuat.
Els nostres avantpassats no van dubtar a l'hora d'arriscar i trencar amb Espanya"
L'autor de l'article Xantatges d'Espanya ha sentenciat que, per a aconseguir tot això "caldria tenir un objectiu, un programa, una estratègia i, sobretot, molt de coratge" unes característiques que "justament [...] no traspuen el govern català". Bofill ha denunciat que Mas continua "arrapat al pal d'una nau que s'enfonsa", i que només es fan sentir "lleus piulades dels nostres representants a l'insípid Parlament Europeu".
"Distraccions banals i diverses ─ha continuat argumentant─ mentre el deute de la Generalitat no para de créixer [...]. Els nostres avantpassats, quan el sistema de la monarquia ibèrica es va col·lapsar no van dubtar a l'hora d'arriscar i trencar amb Espanya". Bofill ha conclòs desitjant que en el futur "ningú no escrigui que la vocació del govern de la Generalitat de continuar estintolant un estat en ruïnes va conduir la societat catalana cap al suïcidi col·lectiu".
Finalment, sobre l'estat espanyol, López Bofill ha lamentat que "no és estrany" que davant de les seguides "manifestacions de quixotesques negacions de la realitat" la prima de risc del deute sobirà "es dispari": "Però el que comença a preocupar és que, com si estiguéssim al segle XVI, les autoritats europees no parin els peus a aquesta colla d'insensats".
