Barcelona · autonòmic—, sorprèn el silenci mediàtic i el suavíssim to crític amb què ha estat acollit".

El govern espanyol no utilitzarà la via de l'article 155: evitarà com sigui escenes dramàtiques al Senat"

Boix explica que de facto "aquest projecte de llei transfereix, pràcticament per complet, el camp i moment d'aplicació d'una "situació d'interès de Seguretat Nacional" (en majúscules al projecte de llei) al president del govern espanyol. Segons l'article 15, el president és qui dirigirà la política de seguretat nacional, proposarà l'"Estratègia de Seguretat Nacional" i podrà "declarar la situació d'interès per a la Seguretat Nacional" (que a partir d'ara indico amb l'acrònim SISN)" i que "les comunitats autònomes queden transformades en meres comparses: la seva obligació és cooperar i el seu únic dret és rebre informació en una mena de conferència sectorial formada per representants autonòmics (art. 6)".

Així conclou que "Aquest projecte de llei conté dues lliçons generals. La primera és demostrativa: prova explícitament que el sistema autonòmic no té cap garantia política a Espanya; aquest fet, la destrucció del pacte constitucional, explica i justifica el sobiranisme català, sorgit com a moviment de pura autodefensa. La segona és estratègica. El govern espanyol no utilitzarà la via de l'article 155: evitarà com sigui escenes dramàtiques al Senat. Simplement aprovarà ordes ministerials per, en nom d'una SISN, xuclar competències sin que se note el cuidado."