El sociòleg Salvador Cardús ha reconegut a un article que li va "costar una estona" tenir un criteri clar sobre la pregunta: "Primer em va costar creure que fos una solució acceptable per a ICV i Duran".

"Després, em sobtava --ha continuat explicant-- la doble pregunta pel que tenia de redundant. Però una vegada visualitzat l'efecte del doble sí, em va acabar semblant una genialitat. En el pla popular, l'eficàcia del sí-sí l'ha demostrada l'espetec de creativitat gràfica, de la més irònica a la més abrandada. La pregunta no tan sols és bona: és inspiradora".

Sobre les crítiques a la pregunta, l'autor de l'article ha dit que una de les sortides "que més m'ha divertit és la que diu que la pregunta no s'entén": "N'hi ha que haurien volgut que precisés l'opció de l'estat federal o el confederal, com si algú sabés a hores d'ara a què remet una cosa i l'altra".

Cardús ha argumentat que "si un país que ha de decidir ser o no ser un estat independent no estigués en condicions d'entendre aquesta doble pregunta, més valdria que hi renunciés" i ha rematat que "és responsabilitat de qui defensa cada opció fer-la clara".

En aquest sentit Cardús ha dit que "l'independentisme ja fa dies que treballa per precisar de què parla" i ha instat que qui vulgui defensar federacions i confederacions "que s'hi posi i que en mostri els avantatges, els camins i la receptivitat dels afectats": "Precisament, si la pregunta és bona és perquè obliga els sí-no a defensar-se, bo i sabent que bona part del no ni tan sols voldrà anar a les urnes (ecs!)"