"No podem avançar lligats a la noció de conflicte [...], ni aspirar a ser els primers dels últims [...] per formar part dels països mitjans, amb estat, cultura, qualitat de vida i democràcia. Hem d'optar per l'esperança i no per la por o la còpia".
L'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha lamentat aquesta setmana a un article publicat al diari El Punt AVUI que Catalunya hagi estat albirant durant dècades aquells països que de manera recent passen per processos d'independència: "Des del balbuceig del catalanisme polític, hem girat la vista cap enfora, cercant no només complicitats, o coincidències, sinó també expressant solidaritat cap a pobles en procés d'emancipació nacional".
A l'article Nosaltres, els escocesokosovars Carod ha dit que els catalans "sempre hem tingut un corrent de simpatia" cap a nacions que "volien alliberar-se del jou opressor". "Durant el seu exili a París, Macià ja es reunia amb egipcis, indis, irlandesos, etc. Irlanda, amb els fets de Pasqua o la vaga de fam de l'alcalde de Cork, va tenir un impacte molt gran aquí, des dels Pomells de Joventut fins a Nosaltres Sols, de Perpinyà a València" ha argumentat.
De segur que estem més a prop d'Holanda o Dinamarca que no pas de Kosovo o Lituània"
L'exvicepresident ha assegurat que els catalans "podem aprendre i informar-nos" dels casos d'altres "i ser-ne solidaris" però "no som ells, ni com ells", en referència a ciutadans de països de nova formació com els irlandesos, vietnamites, lituans, letons, estonians, eslovens o croats. "El mimetisme polític ha fet mal a la nostra pròpia causa nacional" ha sentenciat, i ha dit que "copiar és fàcil, però ser català ja és força més complicat".
"Ens cal analitzar la nostra pròpia societat ─ha conclòs─, la seva composició, els seus orígens nacionals, la seva enorme diversitat cultural i lingüística, [...] per adonar-nos que tenen ben poc a veure amb els d'altres països". Finalment, Carod-Rovira ha sentenciat que "de segur que estem més a prop d'Holanda o Dinamarca que no pas de Kosovo o Lituània" però que "tampoc no som holandesos, ni danesos, sinó catalans". "No som una romanalla de la història ni tenim una llengua amb els dies comptats [...]. Hem de mirar molt més els països d'èxit [...] i no només els que acaben d'aconseguir-ho o hi són a punt. No podem avançar lligats a la noció de conflicte" ha dit.
