Barcelona · Àlex Gutiérrez, president de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (Escacc), ha repassat en una entrevista a cronica.cat l'estat de salut de l'espai comunicatiu català, en tots els seus àmbits i suports. Tal com explica Gutiérrez, "l'Escacc és una entitat que impulsa projectes adreçats a millorar [...] les condicions ambientals de l'espai català de comunicació [...] per fer-lo sostenible i eficient". Centrant-se amb TV3, el president de la fundació ha afirmat que l'emissora pública "no pot renunciar a tenir una identitat forta. I no només perquè és un pal de paller per al nostre imaginari col·lectiu: també des del punt de vista de l'estratègia", ja que per fidelitzar l'audiència s'han de crear "complicitats i identificacions".  

 

Així, Gutiérrez ha explicat que la funció pública que ha de desenvolupar el canal català és major que la d'altres països com França o Alemanya, on estan plantejant d'aprimar les televisions públiques "perquè entenen que l'oferta privada fa que aquestes grans corporacions hagin de fer ja només servei públic". "Aquesta línia de debat -ha continuat- de caire liberal, és interessant però fracassa en el cas català, perquè el paper de TV3 com a servei públic és encara molt gran, atesa la nostra configuració nacional i lingüística".    

Seguint amb TV3, el president de l'Escacc ha afirmat que s'havia de fer "autocrítica" per la baixada d'audiència que ha patit l'emissora:  "han coincidit factors diversos", com la fragmentació d'audiències amb els nous canals, però "quan baixes, ni que sigui per factors externs, has de fer autocrítica en el sentit de no haver-los previst o no haver sabut reaccionar-hi". A més, Gutiérrez ha dit que s'ha "d'apuntar al centre del discurs i revisar si s'ha produït un relaxament, els darrers anys, del que havia estat l'imaginari fundacional dels mitjans públics". Tot i així, Àlex Gutiérrez ha reconegut que "TV3 té una missió extremadament complicada: volem que competeixi pel lideratge, però no li permetem que emeti teleescombraria tal i com fa la seva competència". Entrant de forma més àmplia en l'espai comunicatiu català, el dirigent de l'Escacc ha fet un diagnòstic de la salut dels diferents mitjans fets en la nostra llengua. "L'oferta- ha explicat- és raonablement bona, tot i que en uns àmbits més que d'altres". Pel que fa a la televisió, Gutiérrez ha dit que "tenim una televisió de qualitat en català -com és TV3- que és un model de referència tot i les polèmiques que ha despertat darrerament". "Tenim també un sector de premsa diària en català que és molt potent a nivell comarcal i local -de pagament i gratuït- o tenim una oferta de revistes molt nombrosa, si bé la majoria d'elles tenen una distribució limitada", ha afirmat. Referint-se a la ràdio, n'ha extret també "un saldo positiu, tant en l'àmbit públic, amb el lideratge de Catalunya Ràdio, com en el privat, amb una Rac-1 que millora els seus resultats a cada onada d'audiències" .Si aquests sectors estan, per Gutiérrez, ben coberts, altres com la premsa diària generalista  tenen "mancances evidents". I finalment, ha qualificat de "desastre absolut" l'ús del català a la premsa generalista gratuïta. Gutiérrez ha analitzat tammbé la possibilitat que La Vanguardia tingués una edició en català. I ho ha fet, primer, recordant el cas de El Periódico. "Quan El Periódico va fer la seva edició en català va afegir unes despeses addicionals [...] però tenia la intenció de rescabalar-se tot augmentant de lectors. El que va passar -ha afegit- va ser que senzillament els compradors que ja tenia es van dividir", és a dir, que van tenir més despeses i els mateixos ingressos. Tot i això, el dirigent de l'Escacc s'ha preguntat "quants lectors haurien perdut amb els anys si no haguessin fet aquest moviment".
Pel que fa al cas de La Vanguardia, "caldria veure l'estudi econòmic que ells n'han fet de la qüestió", però ha conclòs que "és normal que els faci vertigen prendre la decisió, perquè saben que un moviment així no té marxa enrera". Pel que fa a la situació del català a internet, Gutiérrez ha dit que té molta "vitalitat". "Muntar un mitjà tradicional ha estat sempre molt car, mentre que l'àmbit digital ha permès que inquietuds comercials que s'expressen en català hagin trobat una plataforma fàcil de suportar econòmicament". Per ell, doncs, "el fet que el català tingui una presència a Internet més gran que el pes demogràfic que ocupa al món demostra d'alguna manera que hi ha una certa frustració, és a dir, que els catalans tenim una necessitat d'explicar coses, de tenir mitjans propis, més enllà del teixit industrial que ha sostingut aquest altaveu fins al moment".  Gutiérrez s'ha referit també a l'impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, gestionat per la Fundacc. " El Baròmetre va sorgir- ha explicat- quan es va constatar, entre d'altres inquietuds, que les centrals de mitjans existents operaven des d'una òptica totalment estatal", cosa que feia que "els mitjans catalans patissin una clara discriminació". s per això, segons explica Gutiérrez, que es va impulsar "un estudi de mercat que consta de 40.000 entrevistes anuals centrades sobretot a Catalunya, però també al País Valencià i a les Illes, amb l'objectiu de fer emergir una realitat que les eines anteriors no detectaven".