Barcelona ·
En l'article "Setge al 'territori CAC'", publicat a El Punt, el professor Josep Gifreu ha defensat la transparència que hi ha hagut en tot el procés de concessions d'emissores feta per l'organisme català, i ha acusat a certs mitjans de la 'Brunete' "d'escampar mentides sense fonament". "Els grups mediàtics de la dreta espanyola -ha explicat- han volgut escampar falòrnies com que el CAC és «el único tribunal censor de España» (ABC), que atempta contra el pluralisme (El Mundo: «Cataluña aplasta el pluralismo») o que no és més que un instrument al servei de Montilla o del nacionalisme català". Per l'autor, el que en realitat no toleren aquests mitjans, és "l'existència d'una autoritat independent, ni que s'ocupi d'un petit territori, però amb competències sobiranes".
Gifreu ha analitzat el context i les competències del CAC, afirmant, per exemple, que "l'espai audiovisual que correspon al territori CAC té un perímetre reduït", ja que, tot i que "els cartògrafs de les ones i de les cobertures n'han dibuixat un mapa similar al del territori administrat per la Generalitat de Catalunya", aquest és un "mapa fals". "Els habitants de Catalunya -continua- han après, com en altres àmbits, a viatjar pel dial i per les pantalles amb dos mapes al cap: el petit, corresponent al territori del CAC, i el gran, el mapa de tot l'espai audiovisual, ocupat en més d'un 70 % per cadenes, amos i interessos espanyols i en espanyol".
Després d'aquesta introducció, l'autor de l'article ha entrat al tema en qüestió, que és que des del "7 de novembre s'ha decretat el setge mediàtic contra el petit territori de la reserva CAC" a causa de la resolució en la concessió de 83 emissores de ràdio en FM. Aquest fet, doncs, suposa, "per primer i únic cop fins ara a l'Estat espanyol, la concessió de llicències de ràdio feta per un òrgan independent, no per un govern".
Per al professor, el procés de concessió de llicències ha estat totalment "transparent" i, de fet, "les puntuacions adjudicades a cada sol·licitud segons les clàusules eren públiques i consultables". "s evident -afegeix- que la resolució no podia satisfer tothom. Alguns grups de comunicació n'han sortit beneficiats i d'altres, perjudicats. Entre els primers, Grup Godó, Grup Flaix, Radio Tele Taxi, Grup Planeta-Onda Cero, Ràdio Estel. Entre els segons, Unidad Editorial-El Mundo, Cadena Cope, Vocento, Onda Rambla, Grup Zeta, Mediapro, etc.".
Davant aquesta situació, els grups espanyols no beneficiats han tingut una reacció "furibunda i impròpia del joc democràtic". Gifreu, doncs, considera que "les desqualificacions o simples mentides contra el procés de concessió i contra el CAC són en alguns casos de jutjat de guàrdia". I n'ha posat exemples: "El diari ABC escrivia el dilluns 10: «La concessió de llicències ha estat tan contestada com ho fou en el seu dia l'aprovació de la Llei de l'Audiovisual de Catalunya»; «com se sap -continuava- el CAC ha decidit treure freqüències a Punto Radio i la Cope...»". Per a l'autor, aquestes afirmacions són "pura mentida" ja que "l'aprovació de la Llei de l'Audiovisual obtingué el desembre de 2005 el suport de tots els partits, menys el del PP, que hores abans se'n desmarcà per una trucada des de la seu de Gènova a Madrid. I el CAC no ha «tret» cap freqüència a ningú", ha conclòs.
L'articulista també ha explicat la reacció de la resta de mitjans no afavorits per la concessió de llicències, que "han entrat en la polèmica amb munició menys pesant". "Ara bé -diu l'autor- tothom pot comprovar que les concessions s'han ajustat a les millors puntuacions obtingudes en cada lloc. El president Carbonell ho recordà en seu parlamentària el dia 19".
Finalment, Giffreu ha arribat a les seves conclusions, i ha afirmat que "el CAC és encara l'única autoritat independent de l'audiovisual a Espanya: per desgràcia de tots els ciutadans de l'Estat, i especialment d'algunes comunitats amb majoria absoluta del PP que no han tingut miraments en la concessió de la TDT als seus coreligionaris i amics". "I més enllà de les discrepàncies lògiques entre consellers, el CAC té per llei la responsabilitat que irrita més a Madrid: l'afirmació d'un territori català de l'audiovisual, plural, lliure d'amiguismes i compromès amb el país".
