En un article al diari Ara l'historiador Joan B. Culla es fa ressò de l'anunci de la refundació de CDC i com ha estat tractada la notícia pels mitjans. Així, per a Culla "Els partits polítics no són eterns; són instruments de representació d'idees i interessos,
sorgits en un context determinat i que els canvis de les circumstàncies històriques poden convertir en inservibles, o bé obligar a profundes metamorfosis".
Explica l'evolució del partit des dels seus inicis i com aquest amb la seva "condició de partit (arreplega-ho tot) que Convergència, sota la marca CiU, assolí nivells de vot superiors al 46%" fins fa "un any i mig que "esclatà la bomba Pujol, que afecta el moll de l'os moral de Convergència des del seu mateix origen. Diguem-ho clar: el PP pot desentendre's de Bárcenas al·ludint-hi com a " ese señor "; CDC no pot renegar de Jordi Pujol Soley, perquè fóra tant com negar-se ella mateixa.
I conclou que per tot això "l'única sortida és fer foc nou, i mirar de reconstruir sota una altra marca l'esperit fundacional, de cruïlla, de confluència entre el centreesquerra, el centre i el centredreta" tot i que afirma "Ara com ara, l'espai socioelectoral encara hi és; això sí, sense l'amplitud de dues o tres dècades enrere".