El president d?Òmnium Cultural, Jordi Porta, analitza en article publicat avui, els símptomes de la ?crisi?, suposada o real, de la cultura catalana. En primer lloc, Porta creu que ?ens haurem de preguntar si disposem de l?instrumental necessari per produir i transmetre aquesta interpretació i, sobretot, si l?administració pública hi ha de jugar algun paper. No cal dir que un d?aquests i El president d?Òmnium Cultural, Jordi Porta, analitza en article publicat avui, els símptomes de la ?crisi?, suposada o real, de la cultura catalana. En primer lloc, Porta creu que ?ens haurem de preguntar si disposem de l?instrumental necessari per produir i transmetre aquesta interpretació i, sobretot, si l?administració pública hi ha de jugar algun paper. No cal dir que un d?aquests instruments bàsics és el domini i reconeixement de la pròpia llengua. No és l?únic, lògicament. Però Catalunya, els Països Catalans, tenen en les manifestacions culturals que usen la llengua com a vehicle d?expressió la característica més important de la seva personalitat col.lectiva?. El president d?Òmnium creu que cal decidir si el sector públic ha d?intervenir en el món cultural: ?Hi ha qui pensa que és millor deixar la cultura sens intervenció política i, malgrat això, arreu del món els poders públics estableixen polítiques culturals. Els governs francès i l?espanyol, per exemple, són partidaris de l??excepció cultural? en la lliure circulació de productes per tal de protegir la pròpia llengua i cultura. Alguns interrogants serien llavors: quin ?excepció cultural? hauria d?establir el govern de Catalunya i amb quins recursos, tenint en compte la seva particular situació?, ¿cal que des de Catalunya es promocioni la producció en llengua castellana quan aquesta llengua disposa d?un mercat potencial de més de 300 milions de persones i les polítiques de promoció de diversos Estats al darrere??. Porta creu que, en aquest context, el departament de Cultura català és decisiu: ?Cal dir que de política cultural se?n fa des de diverses instàncies: des de l?escola i la universitat, des del món associatiu i les administracions locals, des dels mitjans de comunicació i les indústries culturals. Però el departament de Cultural del govern de Catalunya té una importància cabdal en la necessitat de marcar posicions, d?assenyalar prioritats, de proveir d?infraestructures, d?estimular la creativitat i el consum cultural de qualitat. I en aquests moments, a partir de les actuacions més recents, hi ha raons pel desconcert dels sectors més actius de la dinàmica cultural del país?.