El professor de teoria econòmica de la UB, Ramon Tremosa, esbossa en un article al diari Avui algunes de les estratègies del govern espanyol per tal de dissimular el dèficit fiscal que arrossega Catalunya. Així, mentre assenyala que "és lacerant la frivolització i el descrèdit que el govern espanyol ha fet dels seus propis càlculs", recorda que "és amb un govern del PSOE a Madrid i un del PSC a Catalunya que s'assoleix el dèficit més alt en percentatge del PIB des de 1986". En el seu article, Tremosa marca també els límits, segons els seus paràmetres, que ha d'aconseguir el Govern de la Generalitat per tal de definir les negociacions per al nou finançament com a un èxit. Així, el tèoric català creu que "si el govern català no millora, pel cap baix, en 4.000 milions el finançament català, s'haurà fracassat estrepitosament en la negociació "que serà, per cert, multilateral i ensenyant les dents: euro per euro".
L'economista català es mostra molt crític amb el procés de publicació de les balances fiscals per part del govern espanyol i recorda maniobres de l'executiu estatal com ara el fet de "no facilitar totes les dades de 2006". Tremosa reconeix que el "govern central ha reconegut explícitament el dèficit fiscal català i ha publicat segons el mètode de flux monetari amb segell de Gobierno de España". En aquest sentit, l'economista continua en el seu discurs assenyalant que "si la informació és poder. Hem guanyat un bri de qualitat democràtica: si el govern central ho sap tot de nosaltres fiscalment parlant, nosaltres hem de poder saber on recapta i on gasta per territoris aquest govern".
Precisament i per últim, agafant aquesta idea, Ramon Tremosa critica que "la Generalitat acceptés un canvi notable en el mètode de càlcul del dèficit fiscal, forçat per l'Institut d'Estudis Fiscals espanyol que registra el pagament d'interessos del deute públic de l'Estat com a despesa, a repartir territorialment". Un procediment que els experts en balances fiscals no comparteixen a nivell teòric i que beneficia la unitat central, segons Tremosa.
