Elisenda Paluzie, del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials de la UB, ens illustrava, dissabte passat en una columna, com avui dia surt més a compte ser menut que gran."Estats més petits i cohesionats com els del nord d'Europa són els que se'n surten més bé a l'hora de compensar els efectes negatius de la globalització", ens diu l'experta.
Els arguments de Paluzie són clars i senzills, a les petites regions amb voluntat d'independència ja "no els cal que les seves empreses pertanyin a un Estat més gran per aprofitar-ne el mercat, atès que poden accedir més enllà de les seves fronteres sense límits", en un context mundial de globalització.

Òbviament, però, en la globalització no tot són flors i violes, "hi ha sectors perjudicats per la creixent competència internacional i hi ha el risc que augmentin les desigualtats socials", explica ella i continua, "en aquest context, perquè es pugui combinar a l'hora creixement i cohesió social, s'està veient que calen societats unides amb un alt grau de civisme i de sentiment de ciutadania."

Només ens cal seguir citant-la. Paluzie: "Els Estats compostos són més complexos a l'hora de gestionar les diferències culturals i socials". Conclusió: "els estats més petits..." tenim les de guanyar.