Així hi hauria 1) el del nacionalisme espanyol, liderat per C's i amb el PPC com a satèl·lit, 2)el segon eix seria el dels indignats, que creuen que no tenen res a perdre, exigeixen un estat-protector-dels-de-baix i qüestionen l'economia de mercat i el 3) un de tercer que és el paper que tradicionalment ha representat el catalanisme i que ara hauria de representar l'independentisme".

Respecte aquest tercer pol afirma Puig "Ara bé, per esdevenir hegemònic, aquest tercer pol ha de satisfer dues condicions. La primera, que el seu ha de ser un independentisme tranquil. A la meta no s'hi ha de pretendre arribar a base de daltabaixos i desobediències, sinó dins de la legalitat i de l'ordre. La segona, que el seu model social, amb independència o sense, ha de propugnar un estat-protector-dels-que-tenen-alguna-cosa, o, com es diu ara, de les classes mitjanes".

No obstant afegeix al respecte "Dels dos candidats principals a ocupar aquest espai, és evident que a ERC li falla la primera condició, però no ho és tant que a CDC li falli la segona"  i pel que fa a CDC afirma "va néixer amb la socialdemocràcia sueca al cap, mai no hi ha acabat de creure, i bona part de la seva direcció somnia en impostos baixos, pocs funcionaris i serveis socials privatitzats i a la carta (digui's concert, digui's xec escolar). Aquesta visió podia seduir les classes mitjanes fins fa ben poc, però ara resulta anacrònica".

I acaba "L'articulació d'una força política que persegueixi un independentisme tranquil i un estat protector constitueix ara la clau de volta de qualsevol projecte de progrés. Em temo que ni ERC ni CDC són prou conscients que només una de les dues pot acabar ocupant aquest espai. Si baden, algú altre (Demòcrates?) acabarà fent-ho"