El grup de politòlegs El pati descobert, format per Marc Sanjaume, Marc Guinjoan i Toni Rodon, han dit a un article que les diferències entre el procés actual català i les iniciatives de l'exlehendakari Juna José Ibarretxe "són notables pel que fa al projecte". "La proposta de nou Estatut polític --han continuat-- va ser tramitada com una reforma estatutària que buscava la lliure associació amb l'estat espanyol. Es podrien fer paral·lelismes amb la reforma estatutària catalana (o amb la primera pregunta de la consulta), però en aquell cas la norma no va arribar a entrar en vigor pel no del Congrés".

El pati descobert ha continuat: "D'altra banda, la proposta de consulta presentada el 2008 barrejava el procés de pau amb el futur polític d'Euskadi. La primera pregunta buscava suport per negociar la pau amb ETA, encara activa. La segona demanava un mandat per negociar dins i fora del País Basc l'estatus polític en exercici del dret a decidir". Els analistes han recordat que la reforma estatutària no es va arribar a votar pel veto del Congrés, "la proposta de consulta va ser declarada inconstitucional i va significar el final de la carrera política d'Ibarretxe", amb la qual cosa hi ha "diferències de procediment respecte a l'Estatut català del 2006, com la pregunta pactada per les forces polítiques".

"Més enllà del projecte polític --han continuat a l'article El pla Ibarretxei el 9N--, una altra diferència rellevant són els suports polítics d'un procés i de l'altre. Les iniciatives d'Ibarretxe van obtenir la majoria absoluta del Parlament basc: a la proposta de nou Estatut li van donar suport 38 dels 75 diputats, i a la llei de consultes, 34 diputats. Unes xifres que queden lluny del suport a l'Estatut català el 2005, 120 de 135 diputats, o a la llei de consultes, que va obtenir-ne 102".  

"A més --han insistit--, el lideratge del lehendakari va acabar personalitzant en la seva figura iniciatives polítiques que tenien el suport del tripartit (PNB, EA i EB) però amb reticències de l'esquerra abertzale i una oposició frontal de PSE i PP. Aquesta situació política contrasta amb una transversalitat més àmplia en el cas català, no només a la llei de consultes, sinó també a la declaració de sobirania, que va superar el 60%".

Finalment, El pati descobert ha assenyalat que a aquest suport parlamentari "cal afegir-hi un acompanyament de la societat civil, que en els últims anys ha mostrat a Catalunya una mobilització multitudinària favorable al dret a decidir. Ibarretxe no va disposar d'un grau de mobilització comparable al carrer a l'hora de plantejar les iniciatives polítiques".

"El 9-N ha passat per la negativa del Congrés i ara ha arribat a l'estació on es va aturar la d'Ibarretxe: la suspensió del TC. Falta la sentència. De moment la semblança principal és que totes dues vies han arribat a una mateixa paret: l'article 2 de la Constitució. A partir d'ara veurem si el procés català és capaç d'esberlar-la o saltar-la. Si fos així, el fracàs d'Ibarretxe deixaria de projectar la seva ombra a Catalunya" ha conclòs El pati descobert.