parlamentària basca. Des del 2012, Iñigo Urkullu, del sector més moderat i autonomista del PNB, governa en minoria a Vitòria amb el suport extern del PSE. Durant aquest període, el govern basc ha centrat el seu discurs i la seva actuació política principalment a combatre els efectes d'una crisi econòmica que ha afectat el País Basc en menor mesura que la resta de l'Estat. En paral·lel, les proclames sobiranistes, pròpies de l'època Ibarretxe, han sigut progressivament aparcades. Fins i tot, el lehendakari Urkullu es mostrava combatiu amb el procés català quan el novembre del 2015 va afirmar que Catalunya no podia crear un nou estat de la nit al dia, i que molt menys aquest procés podia fer-se per la via unilateral".

També remarca l'article com la privilegiada situació econòmica del País Basc és determinant " El concert econòmic dóna una autonomia efectiva molt àmplia al govern basc, que durant els anys de la crisi ha pogut viure a recer de les grans retallades en els serveis públics. L'economia basca funciona, cosa que es reflecteix en els nivells de satisfacció entre els bascos amb els propis governs locals (72%), amb les diputacions forals (63%) i amb la Lendahakaritza (65%), i que contrasta amb la satisfacció dels bascos amb el govern central (18%). De manera similar, la satisfacció amb el funcionament de la democràcia al País Basc (62%) queda molt per sobre de la satisfacció dels bascos amb el funcionament de la democràcia a Espanya (29%)".

Per tant sostenen que "tot i que una part important de la societat basca admet que la independència podria reportar beneficis per al país (escenificat en aquest 30% de ciutadans que diuen que hi estarien a favor en funció de les circumstàncies), els costos i les incerteses associades a aquest procés són avui en dia superiors als beneficis que el model actual a dins d'Espanya sembla que els proporciona".

Tot i aquestes consideracions  els autors creuen que la fi de la violència i la sortida d'Arnaldo Otegi de la presó pot sacsejar la política basca i marcar els resultats de les properes eleccions "El PNB manté avui l'antiga línia convergent del peix al cove, però mira de reüll el procés català. La recomposició política que podria comportar la candidatura d'Otegi, juntament amb un Podem proper en el dret a decidir, podria desencallar la via política cap a la pau i la sobirania que el líder abertzale va defensar a Anoeta. I és que el baix suport conjuntural d'avui a la independència podria variar a mesura que s'acostin els comicis bascos, sobretot si es conforma una opció secessionista clara i el procés català avança. El nou temps polític, sense la presència d'ETA, podria comportar també una onada sobiranista. La transició basca podria iniciar-se a la tardor, amb tres quartes parts de la cambra de Vitòria a favor del dret a decidir"