"La disjuntiva és clara: independència o dependència. Per tant, no cal perdre més el temps amb amenaces o lamentacions."
El professor de comunicació de la UPF, Josep Gifreu, ha indicat a un article que la disjuntiva actual a Catalunya "és clara: independència o dependència": "Per tant, no cal perdre més el temps amb amenaces o lamentacions".
A El tercer actor Gifreu hi ha dit que és "hora de sumar voluntats a la causa pròpia" perquè "l'hora de la veritat s'acosta": "Aviat veurem els adversaris passar de les desqualificacions més brutals a les promeses més seductores. Seran moments decisius per guanyar la batalla de l'opinió. I per aconseguir climes d'opinió favorables al sí o al no".
L'autor de l'article ha avançat que "els partits comencen a planificar la futura campanya i per això avancen posicions" i ha esmentat CiU i ERC, que "ja han començat a preparar les línies programàtiques d'actuació": "Ara bé, els polítics tremolen davant dels altres dos actors, perquè es fan amos de la precampanya i són incontrolables. Em refereixo als grans mitjans de difusió i a la societat civil organitzada".
Sobre aquests actors Gifreu ha dit que els mèdia "tenen l'oportunitat d'incidir àmpliament sobre l'opinió publicada" i ha sentenciat que "són mesos de lluita descarnada en el front de la representació i la confrontació" amb forces "molt desiguals": "Com si fóssim el 1714: en el setge final de Barcelona, l'exèrcit borbònic aplegava 86.000 efectius contra 6.700 dels catalans. Si comptem avui les poderoses cadenes de televisió i ràdio espanyoles i alguns dels més influents diaris de Madrid, més alguns influents mitjans de Catalunya, la proporció de forces no és tan distinta".
"I no obstant això, crec que aquest cop, hi ha un tercer actor poderós, la societat civil sobiranista, que està guanyant a pols la batalla del carrer. Ho fa de forma organitzada, pacífica i pacient. Creant estructures des de baix (ANC, Òmnium, ajuntaments per la independència, etc.). Inventant mobilitzacions espectaculars com la Via Catalana o campanyes imaginatives com la internacional Catalonia calling de la revista Sàpiens" ha celebrat Gifreu.
"La història ho dirà, però serà probablement en aquesta llarga precampanya quan la societat civil catalana haurà refermat una certa hegemonia política sobre els altres dos actors" ha conclòs.