
"Cal un pla unitari d'acció, un gran acord de mínims per tal de marcar un horitzó clar i esperançat al poble de Catalunya".
El professor de la UPF, Josep Gifreu, ha recordat a un article que aquell pla B d'Artur Mas "tenia la dubtosa virtut de descol·locar tothom", el govern central "el primer". "Però els més desconcertats per la jugada eren els partits sobiranistes i els dos grans moviments civils ANC i Òmnium" ha afegit.
A l'article Del nou 9-N al pla C Gifreu hi ha alertat que "ni l'estat del país, ni la fragilitat del procés, ni la dignitat nacional permeten de dilatar la incertesa general sobre el procediment i sobre el calendari de la transició nacional, que Mas va prometre des de la seva investidura" ja que "la transició es troba en un dels moments més crítics si no s'acorda ràpidament un nou i definitiu pla C, una estratègia general i transparent, amb uns acords de mínims entre les forces favorables a la independència".
"El país és molt plural. Potser no convenen llistes úniques: per fortuna hi ha sobiranistes en tot l'espectre de l'arc polític i social" ha indicat. L'autor de l'article ha assenyalat que "cal un pla unitari d'acció, un gran acord de mínims" per tal de "marcar un horitzó clar i esperançat al poble de Catalunya, que ja experimenta una perillosa fatiga arran de les incerteses del procés" i també per a "defensar un front comú davant l'Estat espanyol i davant d'Europa en un procés forçosament complex i sense concessions".