L'ex lehendakari Juan José Ibarretxe ha indicat a un article que Catalunya no està plantejant una cosa "desconeguda ni mai vista" en el dret internacional i en les relacions polítiques entre institucions, i que no hi ha res que provoqui que les seves pretensions "siguin impossibles o estiguin abocades al fracàs": "Catalunya no està fent res diferent del que va fer el Quebec, del que va fer Montenegro o Kosova, del debat que té lloc a Flandes o a Groenlàndia, del que es proposa igualment fer a Escòcia".

A l'article 300 anys després... Catalunya pels seus furs publicat a El Punt AVUI Ibarretxe hi ha dit que amb el dret a decidir "no estem davant d'alguna cosa inusual o descabellada" i que "no hi ha cap norma en els tractats de la Unió Europea (i no hi podria ser si es pretén democràtica) que impedeixi que un poble, una nació, pugui expressar-se democràticament sobre el seu futur polític".

Sobre la postura d'Espanya, l'autor de l'article ha dit que l'Estat "sí que es va diferenciar de la UE quan es va abordar la consulta montenegrina": "Espanya es diferencia de la resta de països de la UE quan no reconeix Kosova. Espanya es diferencia del Regne Unit quan aborda la qüestió escocesa. Espanya es diferencia del Canadà i de la seva forma d'abordar la qüestió del Quebec". Ibarretxe ha lamentat que "l'única solució que Espanya és capaç d'oferir de moment és el cop de porta" tant amb els amb els poble català com amb el basc.
El que vol preguntar divideix i el que no vol preguntar, el que vol prohibir que es pregunti integra. El món al revés!"
Ibarretxe ha recordat els al·lusions de l'Estat a la por: "És veritat que l'Estat espanyol amb aquest tipus d'arguments vol aparentar fortalesa, però projecta debilitat i una praxi democràtica dèbil, molt dèbil. El preocupant és que, davant la insistència militant d'alguns mitjans de comunicació, a algunes persones els valguin aquests raonaments. De fet, són certament raonaments curiosos: el que vol preguntar divideix i el que no vol preguntar, el que vol prohibir que es pregunti –per contra– integra. El món al revés!"

Finalment l'ex Lehendakari ha conclòs que "les coses quan no estan resoltes tornen" i que a Catalunya "300 anys després d'aquell infaust 1714, Catalunya torna pels seus furs, reivindica les seves Constitucions i Llibertats, vol tenir el seu protagonisme a Europa i al món" i ha dit als catalans que "a diferència d'aleshores depeneu només de vosaltres mateixos".

"En tot cas podeu estar segurs --ha alertat-- que s'utilitzaran tot tipus de trucs sibil·lins per impedir el vostre democràtic camí. Ah! Això sí! Una cosa serà igual: els principals "cavalls de Troia" contra la lliure decisió democràtica de Catalunya –com ha passat també històricament a Euskadi– no seran a la Castellana, sinó, igual que fa 300 anys, a les Rambles. Acabat l'any d'Espriu, permeteu-me que conclogui amb un vers del gran poeta: Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Sheparad que no podrem mai ser si no som lliures."