I afegeix "Hem tingut governants com Gabriel Cañellas, com Jaume Matas, com Maria Antònia Munar i ja no dic com José Ramón Bauzá. Amb la sola excepció ocasional del president Francesc Antich, que va fer el que va poder però que va acabar com el president Bauzá: al senat d'Espanya, callat i copat. Per fer aquesta feina, francament, no calien tants d'esforços. Durant anys i panys, esmentaves la política illenca i l'únic que podies esperar eren somriures de burla i de commiseració, i d'aquí no sortíem".

Per a l'escriptor amb Armengol "no n'hem sortit del tot, ni tan sols amb el seu mandat conjunt amb la coalició Més, però sí que he de dir que com a mínim ja no fem ni la meitat de riure. Ja no som una caricatura, cosa que s'agraeix, sinó que ens hem convertit en el que es pot qualificar de fenomen: rebem, per part del senyor Montoro, el maltractament fiscal més espectacular de tot l'Estat, superant amb escreix fins i tot el de Catalunya".

I reconeix Alzamora que "hem obtingut una certa estabilitat governamental. No es pot dir que sigui gran cosa, certament, però en els temps que corren ja és notícia. Com diu la dita, bona nit i tapa't"

I acaba afirmant "Però sí que podem dir una cosa, i és que de moment no ens matem gaire, que la coalició de govern entre el PSOE i Més de moment aguanta raonablement, ni que sigui al bany maria, i que de moment no impugnem els pressupostos ni la presidenta no s'ha de sotmetre a cap qüestió de confiança. Algo és algo va dir un calvo quan va trobar una pinta pel desert"